Resultats de la cerca

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de…

Financer Presidí nombroses associacions, com la Societat Filharmònica de Santa Cecília 1880, el Club Alpí Francès 1884 i la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Publicà Notice historique sur la section du Canigou 1906, Notice historique sur la Caisse d’Épargne de Perpignan 1908 i Toponymie du Roussillon

Fill de l’escriptor i director del Banc de Catalunya a París Joan Pérez i Jorba Fou director de la brigada econòmica de la policia francesa Dedicat, en francès, a la novella policíaca amb el pseudònim de Julien Clay , el 1966 guanyà el Grand Prix du Quai des Orfèvres amb el seu llibre Du sang sur le grand livre

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’…

Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” 1883, l’ Essai sur la langue catalane , estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana A “Le Courrier de Ceret” 1883 publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times

Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…

Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i…

Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic  Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la…

Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica en terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la Revue Catalane És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes…

Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren  Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa  Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la biografia i la…