Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Bernat Giner i Aliño
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles Fou collaborador de “Las Provincias” i de diverses revistes tècniques i publicà Tratado completo del naranjo 1893, Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola , algunes de les quals obres foren traduïdes a l’anglès
Marcel Pey i Puig
Literatura catalana
Art
Poeta i artista visual.
Influït per la cultura anglosaxona i interessat per les tècniques experimentals Artista plàstic que treballa amb el suport fotogràfic i amb la fragmentació i manipulació d’imatges pròpies o trobades Malgrat que alguns títols dels seus llibres són en anglès, el text és en català Blind Machine 1972, Ash 1974, Anamorfosis 1974, El poema de Candy Darling 1975, Scarlett 1976, Alone 1978, Tenebrae 1983, A Noise in the Night 1983-87, Vae victis 1992, Falling down 1998, etc
,
Miquel de Renzi i de la Fuente
Geologia
Paleontologia
Literatura catalana
Geòleg, paleontòleg i poeta.
Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986, El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001
,
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Literatura catalana
Poeta.
Provenia d’una família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista La seva producció poètica, en català i castellà, és obra de joventut Intervingué en diversos debats poètics amb altres nobles barcelonins lletraferits 1721, i…
Jaume Gras i Vila
Literatura catalana
Dramaturg i traductor.
Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port…
Jaume Huch i Guixer
Literatura catalana
Fotografia
Fotògraf i poeta.
Als catorze anys començà a treballar a la impremta Torra Manresa, i posteriorment ho feu a Barcelona, a la revista illustrada La Hormiga de Oro L’any 1904, s’establí de nou a Berga i fundà la impremta i la casa de fotografia Huch Com a fotògraf 1905-55 és considerat un dels pioners en algunes tècniques fotogràfiques perquè va ser un dels primers a emprar la fotografia elèctrica Es dedicà a la fotografia paisatgística, el reportatge i el retrat, i en destaquen les imatges fetes amb una càmera de fusta entre el 1910 i el 1930 També escriví poemes, un dels quals es publicà a l'…
Ramon Bech i Taberner

Ramón Bech i Taberner
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni 1938 i La ciutat submergida 1947 El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals 1962, de versos tallats i tècniques avantguardistes Contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes , on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps 1984 i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I 1993 També escriví i estrenà teatre, com Després de cantar el gall 1948 Fou membre del grup Oasi, collaborà en la premsa escrita…
,
Sílvia Alcàntara i Ribolleda
Literatura catalana
Escriptora.
A sis mesos d’edat es traslladà amb la seva família a la colònia tèxtil Vidal, on començà a treballar a catorze anys Estudià comerç i a vint anys es traslladà a Terrassa, ciutat en què treballà com a administrativa A mitjan anys setanta començà a estudiar català en cursos de Normalització Lingüística i a escriure narracions Posteriorment assistí a cursos d’escriptura a l’Aula de Lletres, posteriorment Escola de l’Ateneu, on treballà també com a administrativa i més tard com a professora de tècniques d’escriptura L’any 2009 publicà la seva primera novella, Olor de colònia , en què…
Francesc Massip i Bonet
Teatre
Literatura catalana
Historiador de l’art i filòleg.
Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval Teatre religiós medieval als Països Catalans , 1984 Consueta de 1709 Edició crítica del text de la Festa d’Elx , 1986 i modern Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbar a , 1987, amb Àngels Massip i sobre les tècniques escèniques La ilusión de Ícaro , 1997 Obtingué els premis Massó i Torrents 1987 i Jaume I 1991 de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx També és autor d’una Història del teatre…
,
Stòria de l’amat Frondino e de Brisona
Història
Literatura catalana
Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.
D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents occità, francès i català Es caracteritza pel fet singu-lar que mentre l’exposició de la trama —uns amors que aconsegueixen de triomfar damunt les insídies dels calumniadors, que posen en dubte la fidelitat de Brisona mentre Frondino combat els turcs— es fa en versos hexasíllabs apariats en la llengua típica de les narracions versificades, o sia en un occità en aquest cas molt catalanitzat, l’intercanvi de lletres entre…
,