Resultats de la cerca

Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra  1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular  Cançó de taverna  d’Apelles Mestres  La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos  1931, amb música de Ramon Ferrés,  L’àliga roja  1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…

Com a poeta fou inclòs en l’ Antologia poètica universitària 1952-56 i 1956-58 Publicà els llibres de narracions Tina a interludis 1956 i Pollen 1963, premi Víctor Català 1962, que oscillen entre una certa avantguarda i el realisme  Com a periodista collaborà a  Serra d’Or  i  El Correo Catalán , i fou membre fundador i primer conseller delegat del diari Avui , que posteriorment dirigí 1977-82 El 1982 fou nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Fou president de Ràdio Associació de Catalunya 1994-98 En l’àmbit musical…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús, fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el “Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica” i “La Luz” Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou mantenidor dels Jocs Florals del Primer…

Vida i obra Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers” i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim conjunt de Dos gats dels frares , Antany i enguany 1864 Collaborà a “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare…

Doctor en medicina, activitat que exercí professionalment, inicialment escriví en castellà i català, i des del 1960 només en català Té una abundant producció teatral, i fins el 1998 la seva obra publicada fou exclusivament en aquest gènere Es donà a conèixer amb Torna un home , premi Maragall 1955, estrenada al Teatre Romea el 1956 Estrenà després No hay camino 1959 al teatre Candilejas de Barcelona i La hora de todos  1960 al teatre María Guerrero de Madrid La seva obra Antígona 66 , una peça que marcà una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia, premi Josep Maria de Sagarra…

Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novella, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història, amb una clara inclinació per arguments i ambients del gènere negre o afins En novella ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novelles publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent , La mirada de Nicodemus finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx 1995, Tan oberta…

Vida i obra Descendent d’una família de la noblesa catalana Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1916 inicià a Madrid la preparació per a la carrera diplomàtica, però l’abandonà per dedicar-se a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 entrà en el periodisme professional com a corresponsal a Berlín del diari madrileny El Sol , càrrec que exercí fins el 1921 De retorn a Barcelona collaborà amb assiduïtat a la premsa Destaquen els articlespublicats a La Publicitat 1922-29 i “Mirador”…

Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar, féu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1914 ja havia publicat un Primer llibre de poemes quatre anys després, estrenà la primera peça teatral la Rondalla d’esparvers el 1919 publicà la primera novella Paulina Buxareu i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà…