Resultats de la cerca

Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la…

Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals

Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissista, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica Juan José , 1895 Conreà temes llegendaris i lírics Honra y vida , 1891 Curro Vargas , 1892 i de tesi Los irresponsables , 1892 Luciano , 1894 Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol

Es doctorà a la universitat de París-Sorbona amb una tesi sobre  La condition féminine dans la prose narrative féminine catalane 1900-1983 1987, posteriorment traduïda al català La condició de la dona en la narrativa femenina catalana 1900-1983 1990 Fou professora titular a la Sorbona i actualment és catedràtica a la universitat de Dijon 2003 Ha publicat nombrosos treballs sobre la novella femenina catalana MA Capmany, M Roig

D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per “lo síndic del comú dels peixcadors”, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement més de 1000 versos En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent

Llicenciat en filosofia per la UB, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill Estudià filologia iberoromànica a la universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March 1970 Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor, s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana Tiempo y narración , 1978 El 1970 fou nomenat lector d’espanyol i el 1979 catedràtic de la universitat de Basilea

Llicenciat en filologia clàssica i doctorat en traducció En prosa narrativa ha publicat Vint dies de febrer i març 1999, Iste mundus furibundus 2001 i el dietari de viatges D’un lloc a l’altre 2005 En poesia, Trenta-set poemes en forma de finestra 1997 i Endreça amb S Giralt Arnella, 1998, i, en assaig, l’estudi fruit de la seva tesi doctoral, Antoni Pous L’obra essencial 2005 També ha traduït al català autors com RM Rilke, B Brecht, RW Fassbinder o T Bernhard

Doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica En el treball de recerca, ha investigat el paisatgisme mallorquí a través de l’anàlisi comparada de poemes sobre Sóller 1988 i sobre la recepció de l’existencialisme als Països Catalans tesi doctoral, 1992 Ha publicat també diversos estudis de literatura moderna i contemporània sobre, entre d’altres,N Oller, À Guimerà, M Costa i Llobera, V Almirall, MÀ Riera, J Ramis, A de Bofarull, J Fontanella G Roca i Seguí, G Roca i Reus, P Mata,JM Bartrina i A Puigblanch

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria