Resultats de la cerca

Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”, per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista “Portfolio de Valencia” 1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous

Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana  1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807

El 1489 professà al monestir de Valldigna, del qual esdevingué prior el 1504 És autor, entre altres obres, de diverses composicions poètiques que presentà als certàmens que tingueren lloc a València el 1482 i el 1488, el primer dels quals fou publicat per Ferran Dies Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Arxiver i canonge de la seu de València Es conserven anotacions seves a les Deliberaciones modernas y notables del muy ilustre cabildo de la santa Iglesia de Valencia És autor d’una Relació del segon centenar de la canonització de sant Vicent Ferrer , breu crònica personal manuscrita —se’n conserva una còpia del s XVIII, editada recentment— de les celebracions que per aquest motiu tingueren lloc a València el 1655, tot seguint els models de la prosa tradicional catalana de l’època

Doctor en drets, rector de l’Estudi General de Vic 1664 i autor de Vida admirable ilustrada de virtudes del mártir ripollés san Eudaldo , dedicada a l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana i d’Erill, que no s’arribà a imprimir i es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic ms 223 Hi descriu les festes religioses i literàries que tingueren lloc amb motiu del trasllat de les relíquies d’aquest sant a una nova urna 1670 Publicat parcialment el 1997

Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi

Jurisconsult i expert en agronomia, fou fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845 i el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les publicacions “El Bien del País” 1845-49 i “La Granjac 1850-55, diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona Publicà nombrosos llibres sobre qüestions agrícoles, entre els quals destaquen La filoxera y la zona de incomunicaciones , Higiene rural , El pagès bruixot , i, sobretot, Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat Fou el defensor d’ Abdó ↑ Terrades en el procés…

Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica 1841, 1861, Breu instrucció religiosa…

Es doctorà en lleis i aconseguí una càtedra de dret a la Universitat de València 1673, però l’abandonà per intentar triomfar com a dramaturg a la cort de Carles II, a Madrid Les seves vint-i-tres obres teatrals es representaren en diverses ciutats entre les quals, València i Barcelona, però tingueren poc èxit a la cort La major part s’han perdut, set han restat manuscrites i només tres foren publicades Fábula de Céfalo y Procris 1680, El arco de paz del cielo Santa Bárbara i El católico Perseo San Jorge És autor d’un teatre barroc de tipus cortesà amb notable complexitat teatral…

Es llicencià en dret Ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris de Barcelona i fou catedràtic a l’institut d’ensenyament secundari d’El Escorial Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats als volums del “Museo Español de Antigüedades” Dirigí “Semanario Popular” i la “Biblioteca de Autores Españoles de Rivadeneyra”, en què estudià i edità el Poema de Fernán González i contribuí a augmentar una collecció sobre poetes castellans anteriors al s XV El 1859 edità Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , d’ Agustí ↑ Eura , i el 1862 publicà a la “Revista de Cataluña” tres…