Resultats de la cerca

Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara sValencia Ilustrada” 1877, “El Bou Solt” 1877 i “Carracuca” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Treballà de tipògraf i collaborà a “Idea Nova” i “El Igualadino” Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

Tipògraf de professió, collaborà en la premsa del seu temps i publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América 1919, Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca 1926 i Castelar y Alicante 1932 El seu germà Adalmir Montero i Pérez Alacant 1862 — 1912, escriptor, a més de diversos llibres de poemes en castellà, publicà, en collaboració amb MRico García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet”, i dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 És autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Treballà com a tipògraf i arribà a tenir impremta pròpia Simpatitzà amb les idees federalistes d’Almirall i amb les catalanistes de La Jove Catalunya, de la qual fou soci Fundà i dirigí nombrosos periòdics d’orientació popular i caràcter humorístic collaborà, entre moltes altres publicacions, a La Renaixença , La Illustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa i fou redactor de Lo Teatro Regional Entre les seves obres destaquen el recull de poemes Fulles seques 1875, les narracions costumistes de Quadros a la ploma 1885 i els drames La guerra 1887 i Lo fill de la mort 1883 Fou…

Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a  La Federación  1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar  1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè,…