Resultats de la cerca

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de…

Desenvolupament enciclopèdic Soleia recull en una unitat Rapsòdia de Garí 1972, Rapsòdia d’Arnau 1974 i Rapsòdia d’Ahab 1976 L’únic canvi que l’autor introduí en els textos entre les edicions originals i l’edició conjunta fou l’esmena de les mutilacions i les supressions que la censura de l’època havia fet a Rapsòdia de Garí Soleia rebé el premi Josep Carner 1976, atorgat per l’IEC Constitueix el cim líric del projecte poètic que Bartra desplegà al llarg de la seva vida, tant a l’exili com després del retorn Rapsòdia de Garí fou escrit a Terrassa de manera intensa entre setembre i desembre…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben dos…

Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…

Vida i obra Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial  La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu llibre el panorama de la vida espiritual d’aquest país durant tot el que va de segle, però amb aquell material de primera mà que…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…