Resultats de la cerca

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Com a militar fou destinat molt de temps a les colònies franceses Com a escriptor utilitzà el pseudònim Lo Minyó d’En Motes , i publicà els poemes La Guida i en Sazó 1906 i L’illa de vi 1908

A Madrid fou redactor amb Robert Robert i altres del periòdic satíric republicà Gil Blas 1864-70 i d' El Globo , on utilitzà el pseudònim Andrés Corzuelo Escriví obres teatrals A primera sangre, El frac azul, Sin cocinera , aplegà en volums una part dels seus articles còmics Loza fina, Los monigotes i publicà la novella Zaragata 1873

Fou metge homeòpata i publicà diversos estudis d’aquesta especialitat Utilitzà els pseudònims Josep M d’Ausona i Lluís Nogué Publicà i estrenà amb èxit alguna obra en llengua castellana el drama Los desheredados , 1901, i en llengua catalana, com ara la comèdia Un marit modelo, o el pa de casa 1902, i els drames Els argonautes 1897, Deliri de grandesa 1897 i Àngela 1898

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” 1883, l’ Essai sur la langue catalane , estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana A “Le Courrier de Ceret” 1883 publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times

La seva obra, majoritàriament en castellà, s’inicià amb els poemaris Primer cancionero 1945, Los islotes 1955 i El puerto antiguo 1957, aquests dos editats a Dos poemas del mar pitiuso 1983 Viejos y nuevos poemas 1991 recull part de la seva obra poètica En prosa destaquen Viaje a Ibiza 1958, La Ibiza de nuestro tiempo 1978, Lo que Ibiza me inspiró 1985, Las cenizas removidas 2001 i Pólvora de cañón y otras historias 2002 És autor de l’estudi Recull de dites i refranys d’Eivissa 2000 Utilitzà esporàdicament la llengua catalana

Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc