Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del…
Josep Nogué i Roca
Literatura catalana
Metge i escriptor.
S’especialitzà en homeopatia, i publicà Hahnemann su tiempo y su doctrina 1893, Cirugía y Homeopatía 1884 i un tractament homeopàtic del còlera Escriví també obres teatrals en català — Deliri de grandesa 1897, Tant tens tant vals 1899, Un marit modelo o el pa de casa 1902—, i en castellà — Ángela 1898, Los desheredados 1901—
Manuel Andreu i Fontirroig
Literatura catalana
Periodista, novel·lista, dramaturg i poeta.
Fou redactor de “La Almudaina” i collaborador de “Sóller”, “El Correo de Mallorca” i “Las Noticias” de Barcelona Escriví la novella breu Madò Tiana 1934 i diversos reculls de poemes Rapsòdia crepuscular 1962, Tres cançons de ruralia 1964, Cançons de darrera hora 1966 —tots tres illustrats per Josep Verdaguer—, i Cançons d’ahir encara , que deixà inèdit També fou autor teatral, amb peces com Més enllà de l’amor estr 1929, Maria Àngela 1932, A la llum dels estels 1934, Canamunts i Canavalls 1935, Resistir 1936, Més enllà del deure estr 1937 i Temps de vals estr 1949
Raimon Àvila i Castells
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Professor a l’Institut del Teatre de Barcelona Es graduà en dansa contemporània en aquest centre i completà els seus estudis a Brusselles Com a poeta, guanyà el premi Vicent Andrés Estellés de poesia 1997 amb Barrancs de fut i lud 1998, i ha obtingut diversos guardons als Jocs Florals de Barcelona amb Alfabet 1998 i Litúrgia del fang 1999 Com a dramaturg, és autor d’ Home perplex 1989, El mètode 1991, estrenada al Festival Montalcino, amb direcció de J Ollé i El vals dels desconeguts 1994, estrenada al Sitges Teatre Internacional 1994, sota la direcció de P Planella Entre les…
Melcior de Bou i de Margarit-Biure
Literatura catalana
Escriptor i erudit.
Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en…
,
premi Crexells
Literatura catalana
Premi de novel·la atorgat anualment a la millor novel·la en català publicada l’any anterior.
És concedit per l’ Ateneu Barcelonès des del 1928 en honor de l’escriptor Joan Crexells i Vallhonrat Del 1928 al 1938 s’entregà el 13 de desembre, data de l’aniversari de la mort de Joan Crexells Durant el franquisme fou prohibit i no fou convocat de nou fins el 1981 A partir de la seva restauració, s’atorga a la millor novella publicada durant l’any de convocatòria i s’entrega durant l’any següent Fins el 2009, els membres del jurat eren designats per l’Ateneu Barcelonès Aquest any s’introduí un nou sistema d’elecció de l’obra guanyadora en què un jurat escollia tres finalistes i,…
Francesc Trabal i Benessat

Francesc Trabal i Benessat
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau 1916 al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols En fou un dels membres més actius Redactor i director del Diari de Sabadell , que es convertí en una de les plataformes del grup Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr Banyeta actualment recollida en part, i amb altres collaboracions, a De cara a la…
, ,
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, publicista i compositor.
Vida i obra Fill d’una família benestant i culta dedicada al negoci de la fusta, que no prosperà, no pogué seguir estudis superiors i, per motius de salut, hagué d’abandonar l’aprenentatge de l’ofici de torner Aviat, pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà com a cantant en establiments públics, alhora que participava del republicanisme i de la utopia cabetiana a través d’ Abdó ↑ Terrades i Narcís Monturiol, i intervenia en les revoltes antiesparteristes i altres accions que el portaren a la presó de la Ciutadella, el 1845 El mateix any, creà, amb finalitats…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…