Resultats de la cerca

Fill d’ Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor,…

Catedràtic universitari L’any 1951 fundà la revista “El Ciervo”, de la qual fou director, juntament amb Roser Bofill Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona Exercí de redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia i fou director d’ El Correo Catalán 1977-81 L’any 1997 fou el primer president del Consell de la Informació de Catalunya Publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer 1956 i El sermón del laico 1959 De la seva obra poètica en castellà cal esmentar El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966 i Oficios…

Advocat, fou el primer director de Revista i crític literari d’ El Correo Catalán i de Diario de Barcelona , del qual fou també sotsdirector gerent, i administrador general del grup La Vanguardia Entre altres obres, publicà Discursos políticos de Demóstenes 1955, El Diario de Barcelona 1964 i Enciclopedia de la Mitología 1966

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista barcelonina Entregas de Poesía Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza 1945, Los ángeles diarios 1947, Anteo e Isolda 1951, etc Exercí de crític d’art a La Vanguardia , i publicà una antologia de poesia catalana 1947

Collaborà al Diario de Gerona , La Vanguardia , Diari de Barcelona i Lo Geronés Publicà diversos estudis sobre Balmes com La vida y las obras de Balmes 1910 i Las ideas de Balmes 1910, que foren molt elogiats per la crítica del seu temps, i la conferència Actualidad y excelencia del pensamiento de Balmes Deixà inèdits els estudis Balmes y la España moderna i un altre sobre Pereda

Feu de periodista a La Veu de Catalunya i a La Vanguardia Visqué anys a la Guinea Equatorial Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya 1935, les narracions Basea 1900 1954, les novelles d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta 1957 i El poder feia vacances 1964, i l’assaig Política social 1973

Collaborador de Joventut , El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , Catalunya Artística , L’Atlàntida , etc Poeta modernista, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, Prosa vulgar 1899 i Jovenesa , que dedicà a Frederic Rahola Amic de Picasso, alguna de les primeres illustracions publicades per aquest acompanyen poemes seus Escriví els llibrets de les òperes Friné —musicada per Sadurní— i Hespèria —musicada per Joan Lamote de Grignon—, estrenada al Liceu el 1907

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936…

S'inicià en la pintura amb Modest Urgell Residí a l’Argentina fins el 1915 És autor de llibres com, en castellà, El arte y el vivir de Fortuny 1921 i Pintores de España 1925, i, en català, Del natural i del meu humor sd i Fortuny, assaig crític-biogràfic 1935 Fou crític d’art de “La Esfera”, collaborà a “La Vanguardia” i fou cronista de la ciutat de Barcelona Fundà, amb Santiago Rusiñol, l’agrupació L’Arca de Noè

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Va ser un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía” i exercí de crític d’art a La Vanguardia Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà diversos llibres en castellà durant els anys quaranta i cinquanta També hi traduí alguns textos representatius de la literatura catalana, com Memorias 1957 de Josep Maria de Sagarra i, amb Diego Navarro, una Antologia poética 1946 de Joan Maragall