Resultats de la cerca

És autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se’n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S’hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris “La Veu del Poble” i “El Motiló” 1912 i “Teatro Valencià” 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d’ Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana

Fou autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se'n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S'hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris La Veu del Poble i El Motiló 1912 i Teatro Valencià 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d' Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997

Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes, tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Doñ Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892, Corona de espinas 1902, Entremès de ses flassades s d, i La ciega avaricia 1896, entre d’altres També és autor dels drames i comèdies El Tenorio y el…

Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa 1908 D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Collaborà en la premsa local de Tortosa —a  El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín — i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats Historia de mi pueblo, Alcanar 1922, Monografía catedralicia Hechos más notables realizados por el Excmo Cabildo de la…

Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…