Resultats de la cerca

Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural en castellà, Como una garra i Graciamar i en català, Poemes de Penyamar 1949, Vides planes 1962 i L’últim serv 1965 Escriví diversos contes en català en revistes

Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res 1991, A sac 1999, Tres 2001, Llum 2007,  Comèdia 2008,  Nous 2013 i Poemes intestins 2018 les novelles Ales de cera 1996, La ela de Milet 1998, La tercera persona 2001 i La pau perpètua 2006 els textos teatrals La bufa 1998, Dramàtic i altres peces 2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003, Vides de tants 2003, 1714 Homenatge a…

Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos

Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses

Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua Escriví les vides d’Estanislau de Kostka 1715, de Lluís Gonzaga 1726 i del pare Dionís Rickel 1738, la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada 1741, Los varones ilustres de la Compañía 1734, una Historia de la Academia i diverses obres científiques

Dominicà 1580, estudià teologia a Barcelona i en fou mestre 1605 al convent de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i publicà Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña Barcelona 1602 i Girona 1630, de la qual als s XVIII-XIX s’extractaren biografies soltes, algunes en català Aguiló, Catálogo , 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Signà Beatriu Civera Participà en la recuperació de la narrativa dels anys cinquanta al País Valencià mitjançant la seva collaboració regular a la revista Sicània  amb narracions curtes Reflecteix la vida quotidiana i, de vegades, el costumisme de la seva terra Entre les seves novelles, cal destacar Entre el cel i la terra 1956, Un pobre home 1959, Una dona com una altra 1961 i la inèdita La crida indefugible premi Joan Senent 1969 A més, publicà els volums de narracions curtes Vides alienes 1975, premi Víctor Català, Una veu que clama en el desert 1985 i Confidencial 1985 També…

Fou catedràtic de la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà habitualment en diversos mitjans de comunicació i actuà en el teatre i com a actor de doblatge Publicà obra poètica i narrativa en castellà i català, entre d’altres, les novelles Abans que no arribi l’hivern 1986 i Projecte Snoopy juvenil, 1991, la narració Vides privades 1991, i, en poesia, Les ostres i el vi blanc 1987 El 2001 guanyà la viola d’argent als Jocs Florals de Barcelona per Des d’un altre segle Posteriorment, amb Semen 2004, guanyà el premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…