Resultats de la cerca

Fou autor de Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara 1821, de la comèdia Los encantos de Medea i alguns poemes i obres de circumstàncies

Mercedari, fou predicador i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1757 Publicà a Barcelona diversos sermons en castellà a mitjan s XVIII, una Breve noticia de la fábrica y construcción del nuevo barrio de la Barceloneta Barcelona 1755 i una Relación de las fiestas que a nuestra Señora la Virgen María de la Sierra dedicó la villa de Montblanc Barcelona 1764 Escriví també poesia Villancicos trilingües al nacimiento del Hijo de Dios y fiesta de los santos Reyes i Glorias a nuestra Madre de la Merced

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de…

Es llicencià en filosofia i lletres, estudià disseny gràfic i ha viscut catorze anys a Londres com a realitzador d’espais dramàtics per a la BBC Com a narrador ha escrit contes El món de fora , 1996, i Parada ocasional , 2000 i novelles com Carta a la lluna 1987, La metamorfosi d’en Ricard 1990, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil 1989, La metamorfosi d'en Vicenç  1990, L'amic de Carla  1993, Operació Delta 3  1993, Tres d’amor 1995, premi Andròmina de novella 1994, Joc de becs  1996 i La porta de la lluna…

Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I…

S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de Guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995,  Quaranta anys no són res 1997 i, pòstumament,  Una altra vida  2012,…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’…