Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
teorema de Bernoulli
Matemàtiques
Donat un nombre ε arbitràriament petit, la probabilitat que la diferència entre la freqüència relaiva f de l’esdeveniment favorable en una sèrie de proves i la probabilitat p d’aquest esdeveniment sigui, en valor absolut, superior a ε tendeix a zero en augmentar indefinidament el nombre de proves.
O sigui Aquest teorema fa aparèixer el lligam que hi ha entre freqüència relativa i probabilitat, la qual és el valor mitjà de la freqüència per a un nombre molt gran de proves Com que hi intervé un nombre de proves tant gros, aquest teorema és conegut també amb el nom de llei dels grans nombres
Nicolas Bourbaki
Matemàtiques
Pseudònim col·lectiu d’un grup de matemàtics francesos, antics alumnes de l’École Normale Supérieure.
El 1930 començà a aparèixer aquesta signatura en els Comptes Rendus de l’Académie Française des Sciences, i a partir del 1939 iniciaren la publicació dels cèlebres Éléments de Mathématiques Adscrits a l’escola formalista formalisme , han exercit una gran influència en la matemàtica actual l’elaboració dels Éléments sembla ésser una realització del programa de David Hilbert Bé que el funcionament intern i el nom dels membres del grup Bourbaki han estat mantinguts en secret, hom creu que els fundadors foren Henri Cartan, Claude Chevalley, Samuel Eilenberg, Jean Dieudonné i André…
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta…
hormona
Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
àcid desoxiribonucleic
Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
conjunt
Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…