Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de…
feniltiohidantoïna
Bioquímica
Compost químic derivat de la reacció d’un aminoàcid amb isotiacianat de fenil.
Aquesta reacció té aplicació en la degradació d'Edman, utilitzada per a identificar aminoàcids en el procés de seqüenciació de proteïnes
tetrazole
Bioquímica
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres diinsaturat que conté quatre àtoms de nitrogen en l’estructura
.
Alguns derivats del tetrazole, i encara més llurs hidroclorurs, anomenats sals de terazole , tenen aplicació en assaigs bioquímics de germinació i viabilitat i en medicina
lluita preventiva
Fitopatologia
Sistema de lluita contra plagues i malalties de les plantes.
Fa ús de les mesures de control abans de l’aparició dels paràsits o aquests assoleixen proporcions difícils de combatre, sia per modificació del medi, per l’aplicació d’un calendari de tractament o pel tractament o destrucció dels focus d’infestació
timina
Bioquímica
Base pirimidínica que forma part dels àcids nucleics i dels quals pot ésser aïllada per un procés d’hidròlisi.
És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica
piretrina
Fitopatologia
Insecticida natural contingut en els aquenis i les flors del crisantem (Chrysanthemum cinerariaefolium i Ch.coccineum).
Hom l’obté a partir de flors seques i polvoritzades, o bé per síntesi química i hom l’anomena alletrín La piretrina i els insecticides derivats piretroides són poc estables a l’aire lliure, a la humitat i als medis bàsics, i són ràpidament degradats després de la seva aplicació No presenten pràcticament toxicitat envers els mamífers
endonucleasa de restricció
Bioquímica
Endonucleasa que reconeix seqüències específiques de bases de l’ADN, el qual talla en indrets ben determinats: aquesta escissió afecta totes dues cadenes, sia a l’altura d’una mateixa parella de bases, sia deixant lliures dues curtes seqüències complementàries.
Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia
transaminasa
Bioquímica
Enzim que transfereix grups amínics.
Al cos humà en predominen dues la glutamat-oxalacètic-transaminasa GOT i la glutamat-piruvat-transaminasa GPT El múscul cardíac té grans concentracions de GOT el fetge, en canvi, en té de GPT Aquest fet és d’aplicació diagnòstica En l’infart de miocardi hi ha un valor més alt de GOT, però en les malalties del fetge hepatitis, cirrosi augmenten molt més les de GPT
John Burdon Sanderson Haldane
Bioquímica
Genetista i bioquímic anglès.
Fou professor de fisiologia a la Royal Institution i de bioquímica i de genètica a la Universitat de Londres Treballà en l’aplicació de l’anàlisi matemàtica als fenòmens genètics, en la teoria de l’evolució i en els mètodes de mesura d’unió dels gens Escriví, entre altres obres, Science and Ethics 1928, Enzymes 1930, Heredity and Politics 1938 i Marxist Philosophy and the Sciences 1938
rovell
Fitopatologia
Micologia
Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia, de l’ordre de les uredinals, els quals presenten cicles biològics complexos, sovint completats en hostes diferents.
El més conegut és el rovell del blat , causat per Pgraminis , espècie heteroica, el cicle de la qual té lloc en el blat o un altre cereal i en el coralet Les mesures contra el rovell del blat són preventives o indirectes, com l’ús de varietats resistents, l’aplicació d’adobs fosfòrics o potàssics i el rebuig de fems i adobs nitrogenats i la destrucció dels coralets pròxims