Resultats de la cerca

Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen

Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78 Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona

Doctorat a la Universitat Rockefeller 1964, de la qual fou professor en 1990-94 i director en 1990-91, des del 1968 exercí la docència, la investigació i càrrecs directius al MIT Compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina del 1975 amb R Dulbecco i HD Temin , pels seus treballs sobre virus d’ARN, la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa ADN polimerasa-ARN dependent, i per la fixació dels processos moleculars mitjançant els quals la informació genètica s’incorpora a l’ADN Fou una veu pionera en la lluita contra la sida a partir de 1986, i el 1996 fou nomenat cap del Comitè per a la…

Pels seus estudis sobre el metabolisme cellular i la descoberta de nous enzims rebé, juntament amb Krebs, el premi Nobel de medicina el 1953

Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química

Professor a Cambridge, Sheffield i Oxford, els seus estudis sobre el metabolisme intermediari cicle de l’àcid cítric o cicle de Krebs li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1953, compartit amb FALipmann

Féu investigacions sobre les proteïnes i determinà llur acció en els bacteris identificà els àcids nucleics, aïllà l’adenina i la guanina i descobrí la histidina en els espermatozoides També féu treballs sobre la formació de la urea, juntament amb Henry Dakin Fou premi Nobel de medicina l’any 1910

Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment obtingué la…

Professor a la Mayo Clinic, obtingué, amb altres investigadors del seu país, l’aïllament de la tiroxina 1915 i de la corticosterona 1936 i la síntesi de la cortisona 1947, de la qual descobrí importants efectes terapèutics contra la piliartritis, la dermatosi, etc El 1950 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb PSHench i TReichstein

Continuant els treballs de Loewi i de Dale que fonamentaren la teoria de la transmissió química de l’impuls nerviós, ha investigat la presència i els canvis de l’acetilcolina a les sinapsis ganglionars i postganglionars, a la placa motriu i —l’aportació més important— al sistema nerviós central L’any 1970 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb Von Euler i Axelrod