Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
lipasa
Bioquímica
Enzim del grup de les esterases que hidrolitza enllaços èster dels greixos neutres.
La lipasa del suc pancreàtic és responsable de la digestió dels greixos neutres de la dieta en el duodè, i produeix l’alliberament dels àcids grassos de posicions 1 i 3 La lipoproteïna lipasa allibera els triglicèrids de les lipoproteïnes per tal que puguin ésser emmagatzemats Hi ha altres lipases, contingudes en molts teixits animals, que alliberen els àcids grassos dels greixos de reserva a fi que serveixin com a font d’energia per a l’organisme greix
ligasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims que catalitzen la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzat un enllaç pirofosfat de l’ATP o d’un trifosfat semblant.
Sovint són anomenades sintetases Els enllaços que formen són moltes vegades d’elevat contingut energètic Les ligases constitueixen la classe de codi 6 dels enzims enzim La subclasse 61 enllaços C-O comprèn els enzims que esterifiquen els ARN de transferència, amb els corresponents aminoàcids La 62 enllaços C-S inclou els que sintetitzen tioesters del CoA, com la succinil-CoA sintetasa La 64 enllaços C-C inclou les carboxilases
licopè
Bioquímica
Pigment de color vermell contingut en la fruita madura, especialment en els tomàquets.
Químicament és un carotè, amb una molècula simètrica de 40 àtoms de carboni, que hom pot considerar constituïda per vuit unitats d’isoprè o per dos diterpens, sovint molt semblants o idèntics, amb els isoprens terminals units pels extrems no conté cap anell de ionona
liasa
Bioquímica
Nom genèric de cadascun dels enzims que trenquen enllaços dels substrats per eliminació de grups i alliberen productes amb enllaços dobles, o bé que, al revés, addicionen grups als enllaços dobles.
Les liases no catalitzen reaccions d’hidròlisi ni de deshidrogenació Constitueixen la classe de codi 4 dels enzims enzim La subclasse 41 conté, entre altres, les descarboxilases , les aldolases i les oxoacidoliases la 42 les deshidratases i la 43, les amoniliases Les altres subclasses de liases trenquen enllaços -C=S codi 44, C-halur 45 o d’altres 47
leucina
Bioquímica
Aminoàcid essencial per a mantenir el creixement en els vertebrats superiors.
És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes
lecitina
Bioquímica
Fosfoglicèrid que conté colina.
En la seva fórmula general , R 1 i R 2 són les cadenes hidrocarbonades dels àcids grassos, un dels quals és generalment insaturat Són lípids molt abundants a les membranes de les cèllules animals, i en contenen els greixos animals, el rovell d’ou i algunes llavors són escassos en els greixos subcutanis En tecnologia alimentària, les lecitines obtingudes de la soia, el cacauet i el moresc són emprades com a additius alimentaris en qualitat d’emulsificants i antioxidants
lactosa

Lactosa
Bioquímica
Disacàrid natural que per hidròlisi lliura d-galactosa i d-glucosa.
Sintetitzada a les glàndules mamàries, és present, com a única font natural coneguda, a la llet dels mamífers Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, es transforma en àcid làctic acidosi làctica És emprada en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts i com a excipient en la fabricació de comprimits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina