Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
xilosa
Bioquímica
Aldopentosa l’estructura de la qual deriva de la treosa.
La d -xilosa és un monosacàrid natural
xantofil·la
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos carotenoides oxigenats que ocorren en la natura conjuntament amb els carotens.
Solen ésser alcohols, i presenten l’estructura carbonada del carotè o licopè Entre els més importants cal esmentar la luteïna, un dels pigments més estesos en la natura, que ocorre en totes les plantes verdes conjuntament amb la clorofilla i el β-carotè, i també la criptoxantina, la licoxantina, la rubixantina, la zeaxantina i la licofilla
xantina
Bioquímica
Base púrica que ocorre en l’extret de te, a l’orina, la sang i els teixits hepàtics.
Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en els àlcalis i en l’aigua calenta, que es descomponen a 150°C Presenta caràcter dèbilment bàsic, i pot existir en dues formes tautomèriques, una de les quals és totalment aromàtica Hom la pot obtenir per tractament amb àcid nitrós de la guanina, i és emprada en síntesi orgànica i en medicina Entre els seus derivats metilats són importants la cafeïna, la teobromina i la teofillina
àcid vúlpic
Micologia
Bioquímica
Àcid liquènic present en el liquen Cetraria vulpina.
Forma uns cristalls grocs
volutina
Micologia
Microbiologia
Protistologia
Bioquímica
Substància de reserva fosfàtica, composta de lipoproteïnes, d’àcids ribonucleics i de polifosfats, que en forma de grànuls es troba a les cèl·lules de certs fongs, bacteris i cianofícies.
vitaminós | vitaminosa
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
virus
Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
verdoglobina
Bioquímica
Colorant verd que es forma per oxidació de l’hemoglobina procedent d’eritròcits morts.
Conté globina i ferro III Per pèrdua d’ambdós es converteix en biliverdina És anomenada també coleglobina
vasotocina
Bioquímica
Hormona de la neurohipòfisi de rèptils, amfibis i peixos, anàloga a la vasopressina i a l’oxitocina.