Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
biomimètic | biomimètica
vies biliars
Bioquímica
Conductes que condueixen la bilis des del fetge fins a l’intestí prim.
Són els conductes biliars intrahepàtics dret i esquerre, la reunió dels quals constitueix el canal hepàtic o conducte hepàtic comú el conducte cístic, que vessa al colèdoc la bilis emmagatzemada a la bufeta i el colèdoc, reunió del canal hepàtic i el conducte cístic, que desemboca en el duodè a través de l’esfínter d’Oddi després de rebre el conducte pancreàtic
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i…
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
àcid biliar
Àcids biliars
Bioquímica
Cadascun dels esteroides que hi ha a la bilis caracteritzats per la posició cis dels anells A i B i perquè tots els grups hidroxil són en posició a.
Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid
bicapa
Bioquímica
Associació de fosfolípids que en un medi aquós encaren els seus extrems apolars (parts hidròfugues) i mantenen en contacte amb el medi els seus grups polars (parts hidròfiles); així es poden formar vesícules o liposomes tancats sobre ells mateixos.
activitat auxínica
Bioquímica
Botànica
Activitat que presenten les substàncies químiques que tenen una acció semblant a l’auxina natural.
Es caracteritzen pel fet de posseir un sistema cíclic no saturat i una cadena lateral acabada en un grup àcid suficientment separat de l’anell, ambdós adoptant una disposició peculiar en l’espai
hibridació molecular
Bioquímica
Tècnica d’inserció de gens dins el cromosoma d’un microorganisme per tal que sintetitzi molècules o realitzi funcions que originalment no li són pròpies, com ara la síntesi d’insulina o la fixació de nitrogen per part d’Escherichia coli (enginyeria genètica).