Resultats de la cerca

Es doctorà en química a la Universitat de Yale el 1940 La seva carrera professional s’inicià al món empresarial, on treballà fins el 1967, quan obtingué una plaça de professor de ciències aplicades i química a Yale Des de la seva jubilació, l’any 1987, fou professor emèrit en aquesta universitat i posteriorment fou professor d’investigació a la Virginia Commonwealth University, a Richmond Virgínia El 1988 desenvolupà la tècnica d’ionització per electroesprai ESI, Electrospray Ionization, que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’…

Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina

Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946

Llicenciat en química per la Universitat de Birmingham 1946, estudià farmacologia a Oxford 1948 Professor de diverses universitats d’Europa i de l’Amèrica del Nord, el 1973 passà a director de recerca de la fundació Wellcome a Beckenham, Anglaterra El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb els suecs S Bergström i BI Samuelsson , per llurs descobertes relacionades amb les prostaglandines

Fou professor de fisiologia a la Royal Institution i de bioquímica i de genètica a la Universitat de Londres Treballà en l’aplicació de l’anàlisi matemàtica als fenòmens genètics, en la teoria de l’evolució i en els mètodes de mesura d’unió dels gens Escriví, entre altres obres, Science and Ethics 1928, Enzymes 1930, Heredity and Politics 1938 i Marxist Philosophy and the Sciences 1938

Segons aquesta teoria confirmada pels treballs de John Burdon Sanderson Haldane i Sidney WFox, les macromolècules d’aquest brou s’ajunten i formen un coacervat

Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tohoku Japó l’any 1983 El mateix any inicià la seva trajectòria professional als laboratoris centrals de recerca de la companyia Shimadzu, i durant uns quants anys treballà a la Gran Bretanya Actualment és membre del Laboratori de Ciències de la Vida del Japó Els seus treballs el portaren en 1987-88 a desenvolupar la tècnica de desorció suau mitjançant làser SLD, Soft Laser Desorption , que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’SLD s’utilitza un impuls làser de baixa intensitat per a…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus…

En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…