Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
l-ramnosa
Bioquímica
Monosacàrid que forma part d’alguns glicòsids, coma ara l’estrofantina.
És el component d’algunes parets cellulars dels bacteris
bioflavonoide
Bioquímica
Cadascuna de les substàncies flavòniques del complex vitamínic P, constituïdes per una mescla de distintes flavones que tenen acció vitamínica.
Llur deficiència produeix un augment de la permeabilitat i la fragilitat de les parets capillars Es troben àmpliament repartides en diversos cítrics
James Baddiley
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el 1981, prosseguí…
dextrina
Bioquímica
Producte intermediari en la hidròlisi àcida o enzimàtica de midons i fècules.
En la hidròlisi enzimàtica les α-amilases endoamilases de la saliva i del pàncrees dels mamífers i les β-amilases exoamilases de les plantes hidrolitzen els enllaços α-1-4-glucosídics, però no els α-1-6-glucosídics de l’aminopectina L’estructura de les dextrines és intermèdia entre la del midó i la dels oligosacàrids Formen un grup de substàncies solubles en aigua, insolubles en alcohol i fortament dextrogires hom en coneix dues classes la blanca , molt emprada en la indústria de filats i teixits com a empesa per a donar-los una aparença de nous, com a adhesiu del tipus de la goma aràbiga,…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
àcid siàlic
Bioquímica
Substància derivada de la mannosamina i de l’àcid pirúvic que forma part de les glicoproteïnes i dels glicolípids de les parets cel·lulars dels animals superiors.
elastina
Bioquímica
Escleroproteïna constituent de les fibres elàstiques del teixit connectiu, dels lligaments dels vertebrats i de les parets dels vasos sanguinis, on va associada amb mucopolisacàrids i mucoproteïnes.
quitina
Bioquímica
Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, que és el principal constituent de les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l’exoesquelet dels insectes i crustacis.
Bé que en estat pur és mecànicament i químicament molt resistent, flexible i impermeable, sovint s’impregna de pròtids o de sals calcàries que li confereixen la rigidesa característica i li minven la impermeabilitat És un compost força inalterable, àdhuc sotmès a condicions que no es donen en la natura