Resultats de la cerca

En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la…

El seu grup actiu és la 4’ -fosfopanteteïna

Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon…

Consta de tres cadenes unides per enllaços disulfur La seva estructura ha estat determinada mitjançant raigs X En el centre actiu participen una resta d’histidina, de serina i, probablement, d’àcid aspàric Té propietats antiinflamatòries i antiedematoses

És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua i alcohol i insoluble en l’èter, òpticament actiu amb un α 2 0 5 7 8 = -73,5, que es fon a 252°C Hom l’empra per a tenyir, especialment de colors groguencs, alguns teixits de cotó o de llana

És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina

Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims

És d’acció semblant a la digitalina i hom l’extreu de les llavors de Strophantus gratus És coneguda també com a estrofantina G

James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’Arthur…