Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
AMP
Bioquímica
Mononucleòtid, constituït per l’associació de l’adenina i l’àcid fosfòric, que actua com a regulador al·lostèric de les principals vies metabòliques.
Se l’anomena també àcid 5'-adenílic
aminoacil-ARNt-sintetasa
Bioquímica
Cadascun de la vintena d’enzims que activen específicament per tal de formar un compost aminoaciladenilat en l’etapa inicial de la síntesi proteica.
Aquests enzims E catalitzen la reacció d’un aminoàcid específic AA amb l’ATP per donar aminoacil-AMP o aminoàcid activat AA-AMP i pirofosfat PP i , i també la transferència de l’aminoàcid activat a l’ARN transferent específic ARNt donant aminoacil-ARNt i AMP lliure
glicogenòlisi
Bioquímica
Procés de degradació del glicogen cel·lular que s’esdevé per mitjà de l’enzim glicogen-fosforilasa, i dóna com a producte final molècules de glucosa-1-fosfat.
En els animals té lloc en el fetge i en els músculs, i hi és activat per hormones com el glucagó i l’adrenalina, que alhora incrementen la producció de l’AMP cíclic, i és inhibit per la insulina
adenosina
Bioquímica
Ribòsid de l’adenina.
Sòlid cristallí que es fon a 229°C Soluble en aigua, sobretot calenta, pràcticament insoluble en alcohol L’adenosina és un nucleòsid que resulta de la combinació d’una molècula de β—D—ribosa i d’una molècula d’adenina El nucleòtid corresponent és l’àcid adenílic L’adenosina exerceix un gran paper en bioquímica, ja que és el constituent de substàncies d’importància fonamental AMP, ADP, ATP, ARN, ADN, etc Per hidròlisi dóna adenina i la D-ribosa En el catabolisme es desamina per acció de l’adenosina-desaminasa i dóna inosina És preparada per hidròlisi de l’àcid nucleic del llevat,…
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’adenosinatrifosfatasa, l’ATP-…
àcid adenílic
Bioquímica
Nom dels tres nucleòtids isòmers, èsters monofosfòrics de l’adenosina, que han estat identificats en els teixits dels éssers vius i que difereixen només per la posició de l’hidroxil de la ribosa que es troba esterificat.
L' àcid 2'-adenílic àcid adenosina 2'-fosfòric o adenosina 2'-fosfat i l’àcid 3'-adenílic àcid adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfat formen la mescla coneguda pel nom d' àcid adenílic del llevat extret de l’àcid nucleic del llevat, mescla molt poc soluble en aigua i que es descompon a 208°C Per hidròlisi dóna quantitativament furfural L' àcid 5'-adenílic àcid adenosina 5'-fosfòric o adenosina 5'-fosfat o àcid adenosina-monofosfòric, dit també AMP és conegut com l' àcid adenílic del múscul i es troba en els teixits animals És soluble en aigua bullent…
adenilat ciclasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació d’AMP cíclic a partir de l’ATP, que li és el substrat específic.
És present en molts teixits animals, on la seva acció és estimulada per l’adrenalina Es troba unit a la membrana protoplasmàtica Hom observa un descens de la seva activitat en les cèllules canceroses
dinucleòtid de flavina i adenina
Bioquímica
Dinucleòtid constituït per una molècula d’àcid adenílic (AMP) i una de mononucleòtid de flavina (FMN) unides per un enllaç 5´,5´pirofosfat.
És el grup prostètic de la major part de flavoproteïnes, i intervé en l’oxidoreducció gràcies a l’anell d’isoalloxazina que té en la base nitrogenada És sintetitzat a partir del FMN
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
metabolisme

Metabolisme
©
Bioquímica
Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.
El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…