Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
equació de Michaelis-Menten
Bioquímica
Equació fonamental de la cinètica enzimàtica que relaciona la velocitat amb què s’esdevé una reacció, i la concentració del substrat sobre el qual actua l’enzim.
Sorgeix de la consideració que la reacció s’esdevé pels passos en què E representa l’enzim que reacciona amb el substrat S i formen un complex inestable enzim-substrat ES aquest darrer es descompon i dóna lloc al producte P i retorna l’enzim regenerat k 1 , k 2 , i k 3 són les constants de cada una de les reaccions L’equació de Michaelis-Menten s’expressa on v expressa la velocitat total de la reacció enzimàtica, V m a x la velocitat màxima, és a dir, l’atesa en el cas ideal en què tot el substrat es troba saturat per l’enzim S , la concentració del substrat K M és l’anomenada constant de…
hormona
Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
enzim
Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…