Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
carotè
Bioquímica
Cadascun dels hidrocarburs carotenoides àmpliament distribuïts en la natura en les espècies vegetals i animals i que poden actuar com a provitamines A i ésser transformats en vitamina A a la paret intestinal en presència d’àcids biliars i de greixos.
Els carotens principals són l’α -carotè , el β -carotè , el γ -carotè i el licopè L’α -carotè és una substància de color vermell fosc, la molècula de la qual conté una cadena de dobles enllaços conjugats unida a un grup terminal de β-ionona i a un d’α-ionona en l’organisme dóna lloc a una sola molècula de vitamina A per molècula de carotè és l’antecessor de les xantofilles luteïna i flavoxantina El β -carotè és el més important com a precursor de vitamina A, és de color vermell fosc i de molècula simètrica amb dos grups terminals de β-ionona dóna lloc a dues molècules de vitamina A per…
xantofil·la
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos carotenoides oxigenats que ocorren en la natura conjuntament amb els carotens.
Solen ésser alcohols, i presenten l’estructura carbonada del carotè o licopè Entre els més importants cal esmentar la luteïna, un dels pigments més estesos en la natura, que ocorre en totes les plantes verdes conjuntament amb la clorofilla i el β-carotè, i també la criptoxantina, la licoxantina, la rubixantina, la zeaxantina i la licofilla
luteïna
Bioquímica
Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues i en els cereals.
N'hi ha també al rovell de l’ou, procedent dels cereals ingerits per les gallines És un diol derivat de l’α-carotè
licopè
Bioquímica
Pigment de color vermell contingut en la fruita madura, especialment en els tomàquets.
Químicament és un carotè, amb una molècula simètrica de 40 àtoms de carboni, que hom pot considerar constituïda per vuit unitats d’isoprè o per dos diterpens, sovint molt semblants o idèntics, amb els isoprens terminals units pels extrems no conté cap anell de ionona
carotenoproteid
Bioquímica
Cromoproteïna que conté un carotenoide, generalment un carotè, com a grup prostètic.
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…