Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
luteïna
Bioquímica
Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues i en els cereals.
N'hi ha també al rovell de l’ou, procedent dels cereals ingerits per les gallines És un diol derivat de l’α-carotè
gliadina
Bioquímica
Farmàcia
Proteïna que pertany al grup de les prolamines i que és present en el gluten dels cereals.
Conté el 43% de glutamina, i és emprada com a aliment medicamentós
glutelina
Bioquímica
Cadascun dels components d’un grup de proteïnes vegetals simples que es troben en les llavors dels cereals.
Són insolubles en aigua i etanol, i solubles en àcids i àlcalis diluïts Un dels components del grup és la glutenina
retinol
Bioquímica
Vitamina A, alcohol carotenoïdal, el component més important de la vitamina A, conegut impròpiament com a axeroftol
.
És un sòlid cristallí groc, soluble en els solvents orgànics convencionals i insoluble en l’aigua, que es fon a 64°C Hom l’obté a partir de concentrats d’oli de fetge de diversos peixos, de greixos de cereals i per via sintètica a partir del citral És emprat en medicina, en nutrició i com a additiu alimentari
àcid fitínic
Bioquímica
Èster hexafosfòric de l’inositol.
Ocorre abundantment en els teixits de sosteniment dels vegetals, especialment dels cereals En els intestins, l’àcid fitínic ingerit dóna lloc a la fitina, que és molt insoluble a pH superior a 3, amb la consegüent disminució de l’absorció dels ions Ca + + i Mg + + per la mucosa intestinal Aquest efecte d’anticalcificació és inhibit per la vitamina D
matèria amilàcia
Bioquímica
En sentit estricte, midó dels vegetals, i en particular el de les llavors de cereals (blat, ordi, civada, arròs, moresc, etc), la fècula de patata, la tapioca i l’arrow-root.
En un sentit ampli hom hi inclou també, a vegades, a causa del parentiu, les dextrines, que en certs vegetals coexisteixen amb el midó, i el glucogen dels organismes animals i dels fongs
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en…