Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
luciferasa
Bioquímica
Enzim que catalitza l’oxidació de la luciferina i provoca la bioluminescència
.
És present en certs insectes i molluscs
grup prostètic

Alguns grups prostètics
Bioquímica
Macromolècula nitrogenada de natura no-proteica que va unida a una proteïna (proteïna conjugada).
Certs enzims requereixen grups prostètics coenzims per portar a terme llur acció
invertasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi de la sacarosa a fructosa i glucosa.
Obtingut de certs tipus de llevat, és emprat com a reactiu de la glucosa
subtilisina
Bioquímica
Enzim exopeptidasa alcalí produït per algunes espècies del bacteri Bacillus (B.subtilis, B.amyloliquefaciens).
Catalitza la hidròlisi de certs enllaços peptídics de certes proteïnes, com s’esdevé en la conversió del quimotripsinogen en quimotripsina
arabinogalactana
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids formats per unitats d’arabinosa i de galactosa.
Les arabinogalactanes extretes de certs làrixs polímers molt ramificats, de pes molecular 70 000-90 000, solubles en aigua són utilitzades industrialment com a dispersants i emulsionants
àcid erúcic
Bioquímica
Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica, en alguns casos en proporcions força importants com és ara la colza.
Pot produir certs trastorns quan hom n'ingereix una gran quantitat Actualment, però, hom disposa de varietats de colza amb un contingut molt baix d’àcid erúcic
matèria amilàcia
Bioquímica
En sentit estricte, midó dels vegetals, i en particular el de les llavors de cereals (blat, ordi, civada, arròs, moresc, etc), la fècula de patata, la tapioca i l’arrow-root.
En un sentit ampli hom hi inclou també, a vegades, a causa del parentiu, les dextrines, que en certs vegetals coexisteixen amb el midó, i el glucogen dels organismes animals i dels fongs
hidrolasa
Bioquímica
Grup d’enzims que catalitzen l’escissió de llur substrat per addició d’una molècula d’aigua, segons la reacció A-B+HO-+H- →A-OH+B-H.
Les hidrolases són sovint extracellulars aquest és el cas dels enzims dels sucs digestius i d’altres que alliberen certs microorganismes Entre les hidrolases cal esmentar les lipases, les fosfatases, les sulfatases i les proteases
hialuronidasa
Bioquímica
Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu.
Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracellular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l’hoste Inicialment fou coneguda per factor dispersant de Duran-Reynals
hemocianina
Bioquímica
Pigment respiratori que conté i actua com a transportador d’oxigen.
Ocorre en certs crustacis i molluscs, dels quals hom l’obté cristallitzada La forma oxidada és de color blau, i la reduïda, incolora Les hemocianines procedents d’espècies distintes es diferencien pels punts isoelèctrics, les corbes de dissociació, els pesos moleculars i altres propietats