Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…
Adolf Windaus

Adolf Windaus
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928
acilcoenzim A
Bioquímica
Qualsevol dels derivats acilats del coenzim A
, representables pel símbol RCO-S.CoA, en el qual R indica, en general, una cadena parafínica de nombre senar d’àtoms de carboni.
Llur constitució és idèntica a la de l'acetilcoenzim A R=CH 3 Els acilcoenzims A són intermediaris en el catabolisme dels àcids grassos
ornitina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que correspon a la fórmula NH2 (CH2)3 CH(NH2) COOH.
L’isòmer natural, L+ornitina, és soluble en l’aigua i l’alcohol i es fon a 140°C L’ornitina és produïda per l’organisme a partir de l'arginina, no formant part de la constitució de les proteïnes
àcid glutàmic
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, de molta importància biològica.
Pertany a la sèrie L i és dextrogir L+ Es troba a la natura, sovint combinat amb els polipèptids o les proteïnes, i el gluten en conté més d’un 20% L’àcid glutàmic participa en la ureogènesi, és un precursor d’aminoàcids i entra en la constitució del glutatió i de l’àcid fòlic, però la seva importància està en les reaccions de transaminació i de desaminació oxidativa, en les quals intervé Hom l’obté per fermentació o per síntesi És molt emprat en el guariment de malalties nervioses i d’estats depressius
tirosina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que ocorre en la natura en la forma L(-), formant part de la constitució de la majoria de proteïnes.
És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i poc soluble en alcohol, amb una rotació específica α D 2 5 = -8,6° en aigua i un punt isoelèctric de 5,6, que es fon amb descomposició a 295°C És biosintetitzat a partir de la fenilalanina Hom l’obté en la hidròlisi de la caseïna o per síntesi malònica combinada amb la síntesi de Gabriel Intervé en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments, i és emprada com a complement de la nutrició i en recerca bioquímica
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
ceratina
Bioquímica
Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.
N'hi ha diverses formes així, l’esquizoceratina és pròpia de l’estrat corni cutani l’escleroceratina, del pèl i les ungles, etc És formada per una fibroproteïna i una proteïna amorfa que embolcalla l’anterior
cicle de Krebs

Representació del cicle de Krebs amb els enzims implicats
© Fototeca.cat
Bioquímica
Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera típicament cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’elements dicarbonats (acetilcoenzim A), que transformen en CO2, amb aprofitament de llur energia reductora mitjançant cadenes respiratòries per a portar a terme la fosforilació oxidativa.
La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el…
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…