Resultats de la cerca

Pot arribar a causar deficiència en biotina

És eliminada amb l’orina quan hi ha deficiència de vitamina B 6

Llur deficiència produeix un augment de la permeabilitat i la fragilitat de les parets capillars Es troben àmpliament repartides en diversos cítrics

És causada per una deficiència en l’enzim esfingomielinasa, que hidrolitza l’esfingomielina en ceramida i fosfocolina La manca d’aquest enzim fa que s’acumulin esfingomielines en el sistema nerviós, el fetge i la melsa

Cada molècula és constituïda per una unitat de nicotinamida, una d’adenina, dues de β-D-ribosa i dues d’àcid fosfòric Se sintetitza en la cèllula a partir de l’àcid nicotínic lliure, i solament algunes cèllules utilitzen nicotinamida És un coenzim que actua en reaccions de transferència d’hidrògens i d’oxidoreducció enzimàtica per exemple, en algunes deshidrogenases Fou aïllat i identificat per Otto Warburg i Hans von Euler-Chelpin Present, juntament amb el NADP, en tot tipus de cèllules, el NAD acostuma a ésser el més abundant de tots dos en els mitocondris del cor del bou, hi…

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…

Aquest defecte metabòlic produeix una acumulació del gangliòsid GM2 als ganglis i al sistema nerviós central, cosa que origina la mort del pacient durant la infantesa

Afecta fonamentalment el fetge i el ronyó, i es manifesta clínicament amb hepatomegàlia, disfuncions en el metabolisme dels greixos i dels nucleòtids i manca de desenvolupament físic És també anomenada glicogenosi de tipus I

Afecta diversos òrgans interns, especialment el fetge i la melsa, i provoca cirrosi i mort abans dels 2 anys de vida És també coneguda com a amilopectinosi o glicogenosi de tipus IV

És també coneguda com a porfíria eritropoètica