Resultats de la cerca

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics

El 1939 es traslladà a Escòcia, on es doctorà 1955 Féu estudis a Mont-real Del 1949 al 1952 féu recerca al National Institute de Londres i després passà al departament d’endocrinologia de la McGill University de Mont-real Fou també professor del Baylor University College Des del 1967 és membre honorari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears El 1977 compartí el premi Nobel de medicina amb RGuillemin i RYalow Són importants els seus treballs sobre la producció d’hormones hipotalàmiques que controlen l’activitat hormonal perifèrica

Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…

Es graduà en bioquímica a la Brown University de Colorado, i el 1990 es doctorà a Harvard De 1990 a 1994 desenvolupà les seves recerques al Fred Hutchinson Cancer, i de 1994 a 2003 fou professor del departament de biologia cellular de la Universitat de Massachusetts Des del 2003 treballa al Howard Hughes Medical Institute de Worchester, Massachusetts El 2003 compartí amb Andrew Z Fire el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en biologia Molecular, i el 2006, ambdós reberen el premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre el mecanisme d’interferència del RNA en la…

Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi…

Es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Berkeley Califòrnia, i posteriorment es doctorà en genètica al Massachusetts Institute of Technology 1983 amb una tesi sobre la genètica dels adenovirus Posteriorment collaborà a Cambridge amb Sidney Brenner, un dels pioners de la genètica molecular, en les recerques sobre el DNA del nematode C elegans De 1986 a 2003 treballà al departament d’embriologia de l’Institut Carnegie de Baltimore Aquest any es traslladà a la Universitat de Stanford i compartí amb Craig C Mello el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en biologia Molecular…

Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de…

Graduat en biologia cellular el 1972 per la Universitat McGill de Montreal Canada i doctorat a la Universitat de Cornell EUA el 1977, on fins el 1979 fou investigador associat, aquest any s’incorporà com a professor adjunt a la Harvard Medical School, on du a terme recerca i exerceix la docència en biologia molecular, genètica i oncologia, i del qual des del 1988 és catedràtic del departament de genètica Des del 1984 du a terme també recerca com a biòleg molecular a l’Hospital General de Massachusetts, i des del 1998 al Howard Hughes Medical Institute Les seves…

Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar…

Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les prostaglandines…