Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
furanosa
Bioquímica
Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta
osmolaritat
Bioquímica
Mesura de la concentració d’una dissolució aquosa osmòticament activa.
En substàncies no electrolítiques equival a la molaritat, però en els electròlits hom obté el valor de l’osmolaritat multiplicant la molaritat pel nombre d’ions que es formen en cada dissociació electrolítica
d-mannosa
Bioquímica
Monosacàrid natural del grup de les aldohexoses.
És present a la natura polimeritzat en el vori vegetal, del qual hom l’obté per hidròlisi És present en els animals en forma lliure o com a component de glicoproteïnes En dissolució es presenta en dues formes anomèriques Per reducció es transforma en d -mannitol i es degrada per glucòlisi, després de la fosforilació prèvia a d -mannosa-6-fosfat i isomerització d’aquest a d -fructuosa-6-fosfat Redueix el licor de Fehling i fermenta per acció dels llevats
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…