Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
àcid lisèrgic
Bioquímica
Constituent fonamental de tots els alcaloides del sègol banyut, del qual hom l’extreu per hidròlisi.
Nombrosos derivats de l’àcid lisèrgic són emprats en terapèutica, sobretot la seva dietilamida, coneguda amb la sigla LSD
nucleòtid

Estructura d’un nucleòtid
© fototeca.cat
Bioquímica
Cadascun dels èsters de l’àcid fosfòric amb un nucleòsid, en els quals l’àcid fosfòric és esterificat amb un dels grups hidroxil (OH) lliures de la pentosa.
Els nucleòtids es troben a la cèllula en estat lliure i en proporcions notables Hom els obté per hidròlisi parcial dels àcids nucleics, sobretot per l’acció de les nucleases Atès que els nucleòtids són composts de bases puríniques o pirimidíniques, absorbeixen la llum ultraviolada entorn dels 2 600 Å L’inosinat i el guanilat de sodi són emprats com a additius alimentaris intensificadors del gust en sopes, derivats de carn i de peix i conserves vegetals Són sinèrgics amb els glutamats
sacarosa
Bioquímica
Disacàrid de la glucosa i la fructosa, conegut també com a sucre de canya
.
La seva hidròlisi inversió, catalitzada per la invertasa, dóna una mescla dels seus components sucre invertit de rotació òptica de signe oposat levo al sucre original dextro És biosintetitzat a partir de glucosa i fructosa mitjançant l’aportació d’energia de l’ATP i de l’UTP Diversos èsters de la sacarosa laurats i estearats són emprats com a additius alimentaris emulsionants humectants i tensioactius en el rentatge de vegetals, com a antiesquitxants i antiespumants i per a evitar la deterioració del pa
alcohol butílic
Bioquímica
Cadascun dels quatre alcohols isòmers que corresponen a la fórmula empírica C4H10 (alcohol n-butílic, sec-butílic, tert-butílic i alcohol isobutílic).
L’alcohol n -butílic o 1-butanol CH 3 CH 2 CH 2 CHOH és resultat de la fermentació de midons o sucres pel Bacillus butylicus , i també és fabricat a partir de l’òxid d’etilè i del trietilalumini L’alcohol sec -butílic o 2-butanol CH 3 CH 2 CHOHCH 3 és preparat per reducció de la 2-butanona o per hidratació del 2-butè L’alcohol tert -butílic o 1,1-dimetiletanol CH 3 3 COH, és obtingut per hidratació catalítica, de l’isobutilè Els dos primers són líquids, i el tercer sòlid cremen amb flama lluminosa Són emprats com a solvents de pintura, vernís i cera,…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
electroforesi

Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…