Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
proteoglican
Bioquímica
Biomolècula formada per una cadena peptídica central a la qual hi ha units covalentment un gran nombre de polisacàrids, bàsicament glicosaminoglicans.
Són molt freqüents a la matriu extracellular, als cartílags i als teixits connectius
exopolímer
Bioquímica
Biopolímer que es diposita en la superfície externa de la cèl·lula que el produeix.
N'hi ha de natura orgànica polisacàrids, lípids i de natura inorgànica —els més freqüents dels quals són els formats per SiO 2 i per carbonat càlcic, que constitueixen l’exoesquelet de molts protists—
hexosafosfat
Bioquímica
Èster fosfòric d’una hexosa.
Entre els més freqüents hi ha la glucosa-1-fosfat èster de Cori, que intervé en la degradació de la glucosa glucòlisi, la glucosa-6-fosfat èster de Robinson, que es produeix per isomerització de la glucosa-1-fosfat, i la fructosa-1-fosfat èster de Neuberg i la fructosa-1,6-difosfat èster de Harden-Young, que constitueix etapes prèvies en la fotosíntesi
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…