Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
gastrina
Bioquímica
Hormona polipeptídica tissular de 107 aminoàcids, d’un pes molecular de 12 514, que es troba en les cèl·lules G de les glàndules de l’antre pilòric de l’estómac.
És l’estimulador més potent de la secreció d’àcid gàstric Anòmalament és produïda en excés pels tumors anomenats gastrinomes , que originen la síndrome de Zollinger-Ellison
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
pepsinogen
Bioquímica
Precursor inactiu de l’enzim pepsina, secretat per la mucosa gàstrica, i activat per l’àcid clorhídric de les cèl·lules parietals de les glàndules gàstriques (dites oxíntiques), dóna lloc a la pepsina.
El seu pes molecular és de 42 500 daltons
anhidrasa carbònica
Bioquímica
Enzim dels eritròcits, de la mucosa gàstrica i de l’escorça renal, que conté un àtom de zinc per molècula i que catalitza bàsicament la reacció reversible, espontània, però de realització lenta en absència de l’enzim:
Intervé, a la sang, en el transport del CO 2 i en la seva eliminació a través dels pulmons a l’estómac, en la secreció d’àcid clorhídric, i al ronyó, en la retenció dels bicarbonats
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…