Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
endopolímer
Bioquímica
Biopolímer que s’acumula a l’interior del citoplasma de la cèl·lula que el produeix.
Entre els més coneguts hi ha el glucogen, el midó, els poli-ß-hidroxialcanoats plàstics biodegradables, els polisulfurs dels bacteris fototròfics del sofre, els polifosfats grànuls metacromàtics, o volutina
melatonina
Bioquímica
Hormona amínica sintetitzada a partir de la serotonina, que és secretada principalment per la glàndula pineal dels vertebrats.
Provoca una contracció dels grànuls de melanina dels melanòfors del derma dels amfibis En els mamífers, inhibeix la secreció d’hormones gonadotropes la secreció de la melatonina sembla seguir un ritme dia-nit, i al seu torn, regula altres funcions fisiològiques que apareixen relacionades amb aquest ritme, com la fertilitat en les estacions reproductives, en funció del fotoperíode inhibeix les gònades en els mamífers de reproducció estacional
polisacàrid
Bioquímica
Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids lineals o ramificats.
Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre aquests hi ha la…
aleurona
Bioquímica
Substància proteica que, com a material de reserva, se sol acumular, en forma de grànuls, al citoplasma de les cèl·lules de moltes llavors.
volutina
Micologia
Microbiologia
Protistologia
Bioquímica
Substància de reserva fosfàtica, composta de lipoproteïnes, d’àcids ribonucleics i de polifosfats, que en forma de grànuls es troba a les cèl·lules de certs fongs, bacteris i cianofícies.
enzim
Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…