Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hèlix α

hèlix α amb grups carregats en les cadenes laterals
Bioquímica
Una de les conformacions que poden adoptar les cadenes d’aminoàcids de les proteïnes.
Consisteix en una disposició helicoidal dels aminoàcids al voltant d’un cilindre, de manera que els grups CO i NH dels distints aminoàcids s’encaren a intervals regulars i formen un pont d’hidrogen L’hèlix més freqüent és la que presenta un pas de rosca de 3,7 radicals d’aminoàcids i un període d’identiat de 5,44 A
lisozim
Bioquímica
Enzim mucolític amb propietats antibiòtiques del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi.
El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…
fibrina
Bioquímica
Proteïna insoluble constituent de la xarxa fibrosa dels coàguls de la sang o del plasma.
En la coagulació, els monòmers de fibrina procedents de la hidròlisi del fibrinogen es polimeritzen mitjançant unions encreuades entre els extrems laterals Els coàguls intravasculars o extravasculars desapareixen amb el temps això és degut, en part, a la formació de plasmina , enzim proteolític que hidrolitza la fibrina
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
fosforilasa
Bioquímica
Qualsevol dels enzims del grup de les transferases que catalitzen reversiblement l’escissió fosforolítica dels enllaços α(1 →4) glucosídics dels disacàrids o els polisacàrids.
Corresponen al subgrup de les glucosiltransferases La més important és la α-glucanofosforilasa o fosforilasa del glucogen i del midó, que catalitza la reacció glucosa n + HPO 4 = ⇌glucosa n - 1 + glucosa-1- fosfat repetidament sobre els enllaços αa →4 de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids La seva activitat és regulada per un complicat mecanisme de controls
fosfoproteïna
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes conjugades que contenen fosfat.
Generalment l’ortofosfat és present en aquestes proteïnes esterificant grups hidroxil de les cadenes laterals dels aminoàcids serina i treonina Les caseïnes α i β de la llet contenen fosfat abundant una gran part del fosfat de la llet forma part de la caseïna Són també fosfoproteïnes l’albúmina de la clara d’ou, l’ovovitellina del rovell de l’ou, la pepsina i moltes altres
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…