Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
polisacàrid
Bioquímica
Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids lineals o ramificats.
Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre aquests hi ha la…
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
escleroproteïna
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes insolubles en aigua, alcohol o dissolucions diluïdes d’àcids, àlcalis i sals que actuen com a elements bàsics estructurals i protectors en els animals superiors.
Són constituïdes per cadenes polipeptídiques ordenades parallelament al llarg d’un eix en forma de fibres o làmines llargues Tenen pesos moleculars extraordinàriament grans i mal definitis Entre les escleroproteïnes típiques hi ha el collagen dels tendrums i matriu dels ossos, l' elastina dels lligaments i les ceratines dels cabells, banyes, ungles i plomes Hom la coneix també com a proteïna fibrosa Q
dipèptid
Bioquímica
Molècula constituïda per dues unitats d’aminoàcid que van enllaçades formant una amida substituïda o enllaç peptídic.
Per hidròlisi els dipèptids es descomponen en els dos aminoàcids L’origen de molts dipèptids és la hidròlisi parcial de les llargues cadenes polipeptídiques de les proteïnes Als éssers vius hi ha també dipèptids que no provenen de les proteïnes, composts, alguns, d’aminoàcids poc abundants, entre els quals dipèptids hi ha l’anserina Nβ-alanil-1-metil-L-histidina dels músculs dels vertebrats
polipèptid
Bioquímica
Polímer format per cadenes llargues d’aminoàcids (cadenes polipeptídiques) unides mitjançant enllaços peptídics.
Per hidròlisi parcial, química o enzimàtica, donen pèptids Donen la reacció del biuret En són exemples la gramicidina i la secretina
glúcid
Bioquímica
Nom genèric d’aquelles substàncies que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones i també de llurs polímers i derivats.
Pel fet que llur fórmula empírica és CH 2 O n , en la qual l’oxigen i l’hidrogen són en la mateixa proporció que en l’aigua, havien estat anomenats hidrats de carboni Els més simples són els sucres o monosacàrids , que són cristallins, solubles en aigua i dolços són constituïts per un sol polihidroxialdehid o polihidroxicetona, amb diversos carbonis substituïts asimètricament, que comporten una activitat òptica de la molècula i l’existència de nombrosos isòmers enantiomorfs El principal és la glucosa , perquè en deriven els altres sucres i, a més, és el combustible ideal per als organismes…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…