Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
hibridació molecular
Bioquímica
Tècnica d’inserció de gens dins el cromosoma d’un microorganisme per tal que sintetitzi molècules o realitzi funcions que originalment no li són pròpies, com ara la síntesi d’insulina o la fixació de nitrogen per part d’Escherichia coli (enginyeria genètica).
hibridació molecular
Bioquímica
Tècnica consistent a separar els dos brins de l’ADN bicatenari i a associar-los posteriorment amb brins d’ADN o d’ARN d’altres espècies o individus, o bé del mateix.
Hom empra a aquesta tècnica en estudis de taxonomia genètica, en què calcula el percentatge d’afinitat dels brins, i també en l’estudi de l’expressió genètica dels cromosomes
dextrà
Bioquímica
Cadascun dels polímers de la glucosa d’estructura molt semblant i alt pes molecular (200 000 o més) produïts en la fermentació de la sacarosa pel bacteri Leuconostoc
.
Hom n'extreu d’entre els subproductes de la fabricació del sucre, del formatge i en la fermentació de diversos vegetals El dextrà clínic , de baix pes molecular 75 000, és obtingut per hidròlisi parcial d’unitats de més alt pes molecular És emprat com a substitutiu del plasma sanguini, principalment, i també com a laca, additiu alimentari i gel de filtració
insulina
Bioquímica
Hormona polipeptídica constituïda per 51 aminoàcids que formen dues cadenes unides per dos enllaços disulfur, d’un pes molecular aproximadament de 6 000, i que és secretada per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees dels vertebrats.
Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació tradicionals , que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres aquests…
Yoshinori Ohsumi

Yoshinori Ohsumi
© Tokyo Institute of Technology
Bioquímica
Biòleg molecular japonès.
Graduat 1966 i doctorat per la Universitat de Tòquio 1974, posteriorment amplià estudis a la Rockefeller University, als Estats Units El 1977 tornà al Japó i es reincorporà a la Universitat de Tòquio com a professor assistent El 1988 esdevingué professor associat i cap d’un laboratori propi, establert aquest any El 1992 presentà els resultats de les seves investigacions sobre l’ autofàgia en les quals, a partir d’estudis en llevats alterats, identificà l’existència d’aquest mecanisme de degradació mitjançant els vacúols, anàleg a la funció dels lisosomes en altres organismes, entre les quals…
miosina
Bioquímica
Proteïna fibrosa que forma part del teixit muscular i que és causa de les propietats contràctils i elàstiques del múscul.
El seu pes molecular oscilla entre 500000 i 600000 És una proteïna complexa que conté dos components principals la meromiosina lleugera LMM, de pes molecular 130000, formada per una espiral α, completament enrotllada i d’una gran regularitat estructural, i la meromiosina pesant HMM, de pes molecular 320000, que consta d’un cap globular allargat i una cua més o menys helicoidal La HMM és el component en el qual hom troba els punts de combinació amb l’actina i, a més, posseeix una notable activitat ATP
Michael Rosbash

Michael Rosbash
© Canada Gairdner Awards
Bioquímica
Biòleg molecular nord-americà.
Graduat en química pel California Institute of Technology 1965, el 1970 obtingué el doctorat en biofísica al Massachusetts Institute of Technology Incorporat a la Universitat de Brandeis, amb Jeffrey Hall formà part de l’equip que aconseguí alguns dels descobriments més importants en genètica de les darreres dècades, entre els quals destaca la identificació del gen conegut amb el nom de period i de la proteïna PER, que regulen moltes de les funcions del rellotge biològic i els ritmes circadiaris Per aquest descobriment, el 2017 obtingué el premi Nobel de medicina, conjuntament amb Jeffrey…
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona…
Seymour Benzer

Seymour Benzer
© The Franklin Institute
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen
Jack William Szostak

Jack W. Szostak
© Heineken Prize / Jussi Puikkonen
Bioquímica
Biquímic nord-americà.
Graduat en biologia cellular el 1972 per la Universitat McGill de Montreal Canada i doctorat a la Universitat de Cornell EUA el 1977, on fins el 1979 fou investigador associat, aquest any s’incorporà com a professor adjunt a la Harvard Medical School, on du a terme recerca i exerceix la docència en biologia molecular, genètica i oncologia, i del qual des del 1988 és catedràtic del departament de genètica Des del 1984 du a terme també recerca com a biòleg molecular a l’Hospital General de Massachusetts, i des del 1998 al Howard Hughes Medical Institute Les seves…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina