Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
oxidasa
Bioquímica
Enzim present en moltes substàncies que té la propietat de fixar l’oxigen.
L’oxidasa actua cedint electrons a l’oxigen per a formar aigua o peròxid d’hidrogen En aquest darrer cas les oxidases tenen gairebé sempre un grup de flavina com a grup prostètic Hi ha oxidases que contenen coure però no tenen cap grup porfirínic i poden transferir electrons dels o -difenols i p -difenols i dels en-diols a l’oxigen per a formar aigua, com és el cas de la p -difenoloxidasa lacasa, la o -difeniloxidasa catecolasa i l’oxidasa de l’àcid ascòrbic de les plantes Les flavoproteïnes són anomenades també oxidases
mucoide
Bioquímica
Grup de glicoproteïnes, molt riques en hidrats de carboni (més del 40%), que contenen moltes cadenes curtes d’oligosacàrids.
Són els components de les mucoses de l’organisme Es troben a la clara d’ou i es diferencien de la mucina pel fet de no ésser precipitables per l’àcid acètic i no produir solucions aquoses tan viscoses
arbutina
©
Bioquímica
Glucòsid de la hidroquinona present en les fulles de moltes ericàcies i de les pereres, i també preparat sintèticament.
Cristalls solubles en aigua i alcohol, molt higroscòpics, que es fonen de forma inestable a 165ºC i estable a 199-200°C És fàcilment hidrolitzat pels àcids diluïts i per l’emulsina Ha estat utilitzat en medicina com a diürètic i com a antisèptic urinari, i és emprat com a estabilitzant per a les fotografies en colors
trifosfat d’uridina
Bioquímica
Ribonucleòtid que funciona com a donador de fosfat en moltes reaccions dels teixits animals que porten a la síntesi de polisacàrids.
És necessari com a coenzim en algunes reaccions de transformació de sucres Es biosintetitza a partir d’uridina-5-fosfat, amb ATP
aleurona
Bioquímica
Substància proteica que, com a material de reserva, se sol acumular, en forma de grànuls, al citoplasma de les cèl·lules de moltes llavors.
ureasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la descomposició de la urea en amoníac i anhídrid carbònic.
Fou aïllat per primera vegada el 1926 per Sumner Abunda en les llavors de moltes lleguminoses
penicil·linasa
Bioquímica
Enzim secretat per determinades soques bacterianes que hidrolitza l’anell β-lactàmic de la penicil·lina, inactivant-la.
Moltes soques d’estafilococs són resistents a la penicillina perquè posseeixen la capacitat de produir aquest enzim
araban
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids de fórmula (C 5
H 8
O 4
) n
formats per unitats de l’arabinosa unides per enllaços glucosídics.
Amb els àcids diluïts són hidrolitzats i donen arabinosa amb els àcids concentrats donen furfural Molt estesos en el regne vegetal, constitueixen una fracció important de moltes gomes aràbiga, de cirerer, etc i acompanyen les pectines en les membranes cellulars de les polpes i en la pell de molts fruits
hemoglobina
Bioquímica
Cadascuna de les ferroproteïnes, trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d’oxigen molecular.
L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot reaccionar…
dipeptidasa
Bioquímica
Nom usual del grup d’enzims anomenats dipeptidohidrolases, que hidrolitzen específicament l’enllaç peptídic dels dipèptids.
Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes