Resultats de la cerca

És constituïda per una mescla de mucoproteïnes i mucopolisacàrids, que es troba en diferents animals, com els cargols, els llimacs, etc, i a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans de caràcter embrionari, en l’home i en els mamífers

Conté aigua, ions Cl - , Na, K, HCO 3 , mucina, ptialina, leucòcits i restes epitelials La ptialina desdobla el midó en maltosa, i la mucina actua com a lubrificant, però les principals funcions de la saliva són mecàniques contribueix a la masticació i a la deglució i ajuda a la locució La hidròlisi de les substàncies nutritives d’elevat pes molecular com ara proteïnes, midó o greixos neutres comença amb la saliva, gràcies a l’acció de l’amilasa Antigament li eren atribuïdes propietats màgiques i guaridores hom escopia per allunyar els mals esperits i per fer un jurament és una…

Són els components de les mucoses de l’organisme Es troben a la clara d’ou i es diferencien de la mucina pel fet de no ésser precipitables per l’àcid acètic i no produir solucions aquoses tan viscoses

És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2

És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…