Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
melanina
Bioquímica
Pigment fosc responsable del color de la pell, del pèl i de l’iris dels ulls dels mamífers, d’altres grups d’animals i de certs vegetals i microorganismes.
És produïda per polimerització de la indolecinasa, la qual prové de l’oxidació de la tirosina La síntesi s’esdevé en les cèllules anomenades melanòcits , que són presents especialment en els teixits esmentats La manca de color de pèl i de la pell en l’albinisme és deguda a l’absència de melanina, i els ulls blaus són també conseqüència de l’absència de pigment L’enfosquiment de la pell quan és exposada al sol és degut a l’acció dels raigs ultraviolats sobre l’oxidació de la tirosina La seva funció consisteix a fer de pantalla protectora del derma contra les…
al·licina
Bioquímica
Constituent de l’all, amb la seva veritable olor.
Líquid que es descompon en destillar-lo, poc soluble en aigua, miscible amb els solvents orgànics Irrita la pell i manifesta acció antibacteriana
araban
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids de fórmula (C 5
H 8
O 4
) n
formats per unitats de l’arabinosa unides per enllaços glucosídics.
Amb els àcids diluïts són hidrolitzats i donen arabinosa amb els àcids concentrats donen furfural Molt estesos en el regne vegetal, constitueixen una fracció important de moltes gomes aràbiga, de cirerer, etc i acompanyen les pectines en les membranes cellulars de les polpes i en la pell de molts fruits
ceratohialina
Bioquímica
Substància còrnia de les cèl·lules de l’estrat granulós de la pell.
testosterona
Bioquímica
Hormona esteroide sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via
metabòlica comuna de les hormones sexuals a partir del colesterol.
La testosterona és metabolitzada en el fetge, i mínimament en la pell i la pròstata, i és eliminada per l’orina Els efectes de la testosterona són morfològics, metabòlics i psíquics Present també en nivells molt més baixos en les dones, té una acció determinant en els caràcters sexuals secundaris masculins massa muscular més elevada, ossos més grans, menor adipositat, veu més greu, creixement del pèl a la cara, etc i, combinat amb factors mediambientals i l’acció d’altres hormones, és associat a diversos comportaments més habituals en el sexe masculí esperit de competició,…
esteroide
Bioquímica
Farmàcia
Dit de cadascun dels components del grup de substàncies naturals que contenen l’esquelet fonamental del ciclopentanperhidrofenantrè, en el qual hi ha fixades una cadena lateral o unes quantes.
Tenen com a fórmula esquemàtica Molts composts esteroides són deguts a l’existència de formes estereoisòmeres, a la presència eventual de dobles enllaços insaturats i a la introducció de distints substituents en els grups R 1 , R 2 , R 3 així, en el cas dels esteroides naturals, els substituents en R 1 i R 2 són sempre grups metílics, i en el cas de l’estrofantidina i l’aldosterona, R 1 i R 2 són grups aldehídics El nucli esteroide és format pels tres cicles del ciclohexà A, B, C i un cicle de ciclopentà D Els sistemes del ciclohexà adopten la forma més estable de cadira En augmentar el…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de…
ficina
Bioquímica
Enzim proteolític que hom obté del làtex de diverses figueres tropicals, emprat en la determinació del factor Rh i en la indústria de la pell.
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…