Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
subtilisina
Bioquímica
Enzim exopeptidasa alcalí produït per algunes espècies del bacteri Bacillus (B.subtilis, B.amyloliquefaciens).
Catalitza la hidròlisi de certs enllaços peptídics de certes proteïnes, com s’esdevé en la conversió del quimotripsinogen en quimotripsina
tripsina
Bioquímica
Enzim proteolític que, procedent del pàncrees, és secretat per l’intestí prim en forma de tripsinogen.
Catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics en què el carbonil és aportat per la lisina o per l’arginina Intervé en la digestió intestinal
reacció del biuret
Bioquímica
Reacció d’identificació de les substàncies amb més d’un enllaç peptídic (típicament el biuret i les proteïnes), obtinguda en posar-les en contacte, en solució alcalina, amb sulfat de coure.
Es produeix un complex entre el coure i els grups -NH- dels enllaços peptídics, que dóna un color vermell violeta, segons la concentració en què es troba la proteïna
mètode de Sanger
Bioquímica
Mètode usat per a l’anàlisi d’aminoàcids que consisteix a fer-los reaccionar amb 1-fluoro-2,4-dinitrobenzè, amb la qual cosa hom obté un derivat dinitrofenilat del grup amina.
En les proteïnes i pèptids, només aquell reacciona amb l’aminoàcid N-terminal i amb els grups amino en ε de la lisina Després d’una hidròlisi dels enllaços peptídics, hom identifica els dinitrofenilats dels aminoàcids per cromatografia
catepsina
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars, del grup de les endopeptidases, com és ara la catepsina C, i la catepsina D.
Les catepsines són localitzades en molts teixits, principalment en el fetge, el ronyó i la melsa Per a actuar necessiten la presència de determinades substàncies reductores, com la cisteïna o el glutatió Hom admet que intervenen en la biosíntesi d’enllaços peptídics i que són els principals responsables de l’autòlisi post mortem dels teixits
octapèptid
Bioquímica
Oligopèptid en la molècula del qual hi ha vuit enllaços peptídics.
polipèptid
Bioquímica
Polímer format per cadenes llargues d’aminoàcids (cadenes polipeptídiques) unides mitjançant enllaços peptídics.
Per hidròlisi parcial, química o enzimàtica, donen pèptids Donen la reacció del biuret En són exemples la gramicidina i la secretina
oligopèptid
Bioquímica
Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats d’aminoàcids units mitjançant enllaços peptídics.
Són coneguts els dipèptids , els tripèptids i els octapèptids Es poden formar a partir de les proteïnes, per hidròlisi parcial o amb enzims
peptidasa
Bioquímica
Proteasa que pot hidrolitzar els enllaços peptídics a partir d’un extrem de la cadena d’un pèptid, per a lliurar els aminoàcids terminals (exopeptidases).
Actuen de preferència sobre els oligopèptids i els polipèptids Hom les classifica en carboxipeptidases , que actuen específicament sobre la terminació carboxílica de la cadena i es troben en l’intestí prim, aminopeptidases , que ho fan sobre la terminació d’una amina, i dipeptidases , que solament hidrolitzen dipèptids Les dues darreres es troben en la mucosa intestinal
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines…