Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
creatinina
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la creatina
.
Es dóna, juntament amb la creatina, en el teixit muscular i en la sang, i s’excreta per l’orina Sintèticament és obtinguda per tractament de la creatina amb àcid clorhídric L’eliminació urinària és aproximadament de 15-25 mg per quilogram de pes corporal, en 24 hores En tecnologia alimentària, hom aprofita la presència de creatinina en el múscul per a establir-ne la quantificació analítica, la qual és útil per a determinar la riquesa en extret de carn d’un producte alimentari
repressió
Bioquímica
Mecanisme d’inhibició de la síntesi d’un determinat enzim a nivell genètic en un microorganisme, degut a la presència del producte final de la reacció que l’enzim catalitza (aminoàcids, purines i pirimidines).
Hom ha vist experimentalment que perquè el producte reprimeixi la formació dels seus enzims biosintètics és necessària la fixació prèvia amb l' aminoacil-ARN-sintetasa Aquesta repressió és molt específica per a cada reacció biosintètica i assegura eficaçment que l’organisme no malbarati energia en la síntesi d’enzims que, en aquell moment, no li són necessaris
urobilinogen
Bioquímica
Pigment de la bilis format per la hidrogenació de la bilirubina en el tracte intestinal.
És anomenat també mesobilirubinogen És un producte de la reducció dels pigments biliars el producte intermedi dels quals és la mesobilirubina És eliminat per l’orina, i la quantitat continguda en aquesta augmenta en les malalties hepàtiques
sarcosina
Bioquímica
Aminoàcid derivat de la glicina que és present en alguns pèptids.
És un producte obtingut per hidròlisi de la creatina, de fórmula química C 3 H 7 NO 2 Modifica el valor a Wikidata Forma prismes romboidals, dolços, molt solubles en l’aigua, poc en l’alcohol i insolubles en l’èter És un producte intermedi en la degradació de la betaïna a glicina
homocistina
Bioquímica
Homòleg de la cistina, producte de la desmetilització de l’aminoàcid metionina.
retroinhibició
Bioquímica
Inhibició d’una reacció per acumulació del producte final (control per retroacció).
Presenten retroinhibició la majoria d’enzims reguladors
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
dextrina
Bioquímica
Producte intermediari en la hidròlisi àcida o enzimàtica de midons i fècules.
En la hidròlisi enzimàtica les α-amilases endoamilases de la saliva i del pàncrees dels mamífers i les β-amilases exoamilases de les plantes hidrolitzen els enllaços α-1-4-glucosídics, però no els α-1-6-glucosídics de l’aminopectina L’estructura de les dextrines és intermèdia entre la del midó i la dels oligosacàrids Formen un grup de substàncies solubles en aigua, insolubles en alcohol i fortament dextrogires hom en coneix dues classes la blanca , molt emprada en la indústria de filats i teixits com a empesa per a donar-los una aparença de nous, com a adhesiu del tipus de la…
fermentació

Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…