Resultats de la cerca

La primera consisteix en l’activació d’aminoàcids, mitjançant un ARNt que forma un èster aminoacil-ARNt, el qual s’uneix al ribosoma La segona és la iniciació de la cadena polipeptídica el primer aminoacil-ARNt iniciador s’uneix a l’ARNm complex d’iniciació i a una subunitat ribosòmica 30S, a la qual se n'afegeix una de 50S La tercera consisteix en la prolongació de la cadena, mitjançant noves restes d’aminoàcids procedents dels aminoacil-ARNt, cadascun dels quals és especificat per un codó determinat de l’ARNm una vegada fet el nou enllaç, l’ARNm i la cadena peptidil-ARNt llisquen al llarg…

Hom ha vist experimentalment que perquè el producte reprimeixi la formació dels seus enzims biosintètics és necessària la fixació prèvia amb l' aminoacil-ARN-sintetasa Aquesta repressió és molt específica per a cada reacció biosintètica i assegura eficaçment que l’organisme no malbarati energia en la síntesi d’enzims que, en aquell moment, no li són necessaris

És imprescindible la presència d’ions Mg + + L’ADN polimerasa catalitza també la reacció de síntesi de reparació o replicació reparadora, en la qual es restaura una molècula d’ADN que era escindida

És utilitzat també com a agent antineoplàstic El seu mecanisme d’acció resideix en el comportament inhibidor de la biosíntesi dels nucleòtids de purina i, per tant, dels àcids nucleics Actua tant sobre cèllules procariòtiques com eucariòtiques

L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més flexible en cas de manca d’…

És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i…

És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i poc soluble en alcohol, amb una rotació específica α D 2 5 = -8,6° en aigua i un punt isoelèctric de 5,6, que es fon amb descomposició a 295°C És biosintetitzat a partir de la fenilalanina Hom l’obté en la hidròlisi de la caseïna o per síntesi malònica combinada amb la síntesi de Gabriel Intervé en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments, i és emprada com a complement de la nutrició i en recerca bioquímica

Els pèptids es formen per hidròlisi parcial de les proteïnes i poden ésser degradats a aminoàcids per exemple, amb tripsina Hi ha pèptids que no deriven de les proteïnes, com el glutatió, la carnosina, l’oxitocina, la vasopressina, la bradiquinina, etc Molts pèptids petits han estat obtinguts cristallins Donen la reacció del biuret Hi ha diferents mètodes de síntesi de pèptids, però hom empra actualment un mètode automatitzat tècnica de la fase sòlida o de Merrifield per a la síntesi de grans pèptids fins a uns quaranta aminoàcids, no exempt, però, d’inconvenients