Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
fibrinogen
Bioquímica
Proteïna fibrosa soluble del plasma sanguini i de la limfa causant de la coagulació.
Representa un 4% en pes del total de proteïnes del plasma, entre les quals és la menys soluble en aigua El procés de coagulació de la sang és iniciat amb la hidròlisi del fibrinogen per un enzim proteolític, la trombina , i amb lliurament de dos fibrinopèptids , el A i el B, i de monòmers de fibrina Per coagulació i centrifugació del plasma és obtingut el sèrum sanguini lliure de fibrinogen És sintetitzat al fetge El seu pes molecular és de 341 000
ió bicarbonat
Bioquímica
Amortidor fisiològic sanguini ( solució amortidora
)..
La major part és en forma salina HCO 3 però la concentració de l’àcid pot augmentar fàcilment en minvar l’eliminació pulmonar de CO 2 , ja que l’àcid carbònic és en equilibri amb el seu anhídrid, volàtil, en una reacció canalitzada per l’anhidrasa carbònica
glicoproteïna
Bioquímica
Qualsevol de les proteïnes que presenten unides lateralment diverses cadenes d’oligosacàrids.
Entre les glicoproteïnes hi ha les del plasma sanguini amb un 10-25% de glúcids, les quals constitueixen la fracció α-globulina i una part de la γ-globulina, els mucoides a les mucoses amb un 40% d’oligosacàrids, principalment disacàrids i les substàncies específiques dels grups sanguinis
dextrà
Bioquímica
Cadascun dels polímers de la glucosa d’estructura molt semblant i alt pes molecular (200 000 o més) produïts en la fermentació de la sacarosa pel bacteri Leuconostoc
.
Hom n'extreu d’entre els subproductes de la fabricació del sucre, del formatge i en la fermentació de diversos vegetals El dextrà clínic , de baix pes molecular 75 000, és obtingut per hidròlisi parcial d’unitats de més alt pes molecular És emprat com a substitutiu del plasma sanguini, principalment, i també com a laca, additiu alimentari i gel de filtració
transport de l’oxigen
Bioquímica
Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits; un gram d’hemoglobina pot dur 1,36 cm3 d’oxigen.
Un eritròcit humà recorre en un mes unes 100 000 vegades el circuit sanguini complet i transporta al mateix temps unes 250 vegades el seu pes en oxigen Capacitat de transport de l'oxigen en la sang humana eritròcits milions % hemoglobina capacitat de O 2 en volum % nadons 5,0 17 28 nens de dos anys 4,3 12 16 homes adults 5,4 16 21 dones adultes 4,8 14 19
fluid cerebroespinal
Bioquímica
Fluid que omple els ventricles cerebrals i el canal meduŀlar en els vertebrats adults.
Estableix un ambient estable i especialitzat per a les neurones És generat i secretat pel plexe coroidal a partir de proteïnes de producció pròpia i de proteïnes i altres molècules incorporades del sèrum sanguini mitjançant un filtratge selectiu En aquest filtratge, també hi contribueixen l’òrgan subventricular, les meninges i determinats vasos sanguinis amb característiques especials El seu contingut proteic és alterat en persones que pateixen malalties que afecten el sistema nerviós, tant infeccioses com neurodegeneratives o neurològiques
lipidograma
Bioquímica
Figura que resulta del fraccionament electroforètic de les lipoproteïnes del sèrum sanguini.
És constituït per quatre bandes, formades, respectivament, per quilomicrons a l’inici de la tira, per les β-lipoproteïnes, que corresponen al lloc de les β-globulines, per les pre-β-lipoproteïnes i per les α-globulines
insulina
Bioquímica
Hormona polipeptídica constituïda per 51 aminoàcids que formen dues cadenes unides per dos enllaços disulfur, d’un pes molecular aproximadament de 6 000, i que és secretada per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees dels vertebrats.
Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació tradicionals , que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres aquests…
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’…