Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tropomiosina
Bioquímica
Cadascuna de dues proteïnes filamentoses associades als músculs i semblants a la miosina.
La tropomiosina A paramiosina, insoluble, és present en els músculs dels molluscs La tropomiosina B, hidrosoluble, és present en tots els músculs i forma un complex amb l’actina F
isoenzim
Bioquímica
Qualsevol dels enzims molt semblants entre ells i que catalitzen la mateixa reacció.
proteïnoid
Bioquímica
Polímer format escalfant una mescla adequada d’aminoàcids.
En aigua formen estructures de doble membrana semblants a les cèllules anomenades microsferes i per aquest motiu tenen interès en l’estudi dels orígens de la vida a la Terra o en altres planetes
licopè
Bioquímica
Pigment de color vermell contingut en la fruita madura, especialment en els tomàquets.
Químicament és un carotè, amb una molècula simètrica de 40 àtoms de carboni, que hom pot considerar constituïda per vuit unitats d’isoprè o per dos diterpens, sovint molt semblants o idèntics, amb els isoprens terminals units pels extrems no conté cap anell de ionona
via metabòlica
Bioquímica
Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats…
amilasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.
L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la floridura…
ruta metabòlica
Bioquímica
Seqüència de reaccions del metabolisme molt semblants en tots els éssers vius, especialment les anomenades centrals, la forma i funció de les quals són de fàcil comprensió.
dinorfina
Bioquímica
Pèptid natural amb propietats antiàlgiques, semblants a les de la morfina (raó per la qual es qualifica d’opiaci) però 200 vegades més activa, i 50 més que la beta-endorfina.
És constituïda per 13 aminoàcids, cinc dels quals coincideixen amb l’estructura primària de la leucina-encefalina
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…