Resultats de la cerca

També pot actuar com a inductor una substància semblant al substrat

Sorgeix de la consideració que la reacció s’esdevé pels passos en què E representa l’enzim que reacciona amb el substrat S i formen un complex inestable enzim-substrat ES aquest darrer es descompon i dóna lloc al producte P i retorna l’enzim regenerat k 1 , k 2 , i k 3 són les constants de cada una de les reaccions L’equació de Michaelis-Menten s’expressa on v expressa la velocitat total de la reacció enzimàtica, V m a x la velocitat màxima, és a dir, l’atesa en el cas ideal en què tot el substrat es troba saturat per l’enzim S , la concentració del substrat K M és l’anomenada…

Com a resultat, s’activa el mecanisme del substrat primitiu així com també el d’altres substrats metabolitzats pel mateix enzim Aquest fenomen és explicat segons la hipòtesi de l'operó de Jacob i Monod

Aquests enzims s’uneixen al locus específic de les deshidrogenases tot formant sistemes redox que fan de pont als electrons des del substrat als sistemes flavoproteínics

Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix…

En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la molècula d’enzim i, per…

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…

Alguns enzims necessiten, per actuar, la collaboració d’altres substàncies o coenzims La hipòtesi de Michaelis-Menten explica un dels mecanismes del seu funcionament per la formació d’un complex enzim-substrat E+S*ES, el qual es dissocia després en l’enzim no transformat més els productes de la reacció El substrat es fixa a l’enzim per enllaços covalents o secundaris damunt zones determinades de la superfície enzimàtica, anomenades centres actius

La majoria de les oxigenases actuen sobre anells alifàtics o aromàtics hidroxilats i sobre àcids grassos Els enzims que solament insereixen en el substrat un àtom d’oxigen són anomenats oxigenases de funció mixta o hidroxilases