Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lecitina
Bioquímica
Fosfoglicèrid que conté colina.
En la seva fórmula general , R 1 i R 2 són les cadenes hidrocarbonades dels àcids grassos, un dels quals és generalment insaturat Són lípids molt abundants a les membranes de les cèllules animals, i en contenen els greixos animals, el rovell d’ou i algunes llavors són escassos en els greixos subcutanis En tecnologia alimentària, les lecitines obtingudes de la soia, el cacauet i el moresc són emprades com a additius alimentaris en qualitat d’emulsificants i antioxidants
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
creatinina
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la creatina
.
Es dóna, juntament amb la creatina, en el teixit muscular i en la sang, i s’excreta per l’orina Sintèticament és obtinguda per tractament de la creatina amb àcid clorhídric L’eliminació urinària és aproximadament de 15-25 mg per quilogram de pes corporal, en 24 hores En tecnologia alimentària, hom aprofita la presència de creatinina en el múscul per a establir-ne la quantificació analítica, la qual és útil per a determinar la riquesa en extret de carn d’un producte alimentari
Aaron Ciechanover
Bioquímica
Químic israelià.
Es doctorà en medicina al Technion, l’Institut de Tecnologia d’Israel, l’any 1981 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion de Haifa Al final de la dècada del 1970 i el principi de la del 1980, feu diferents estades al laboratori d’ Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als Estats Units, on també coincidí amb A Hershko Treballant conjuntament, aquests tres investigadors descobriren el paper clau de la ubiqüitina, un polipèptid, en el procés de degradació de…
Yoshinori Ohsumi

Yoshinori Ohsumi
© Tokyo Institute of Technology
Bioquímica
Biòleg molecular japonès.
Graduat 1966 i doctorat per la Universitat de Tòquio 1974, posteriorment amplià estudis a la Rockefeller University, als Estats Units El 1977 tornà al Japó i es reincorporà a la Universitat de Tòquio com a professor assistent El 1988 esdevingué professor associat i cap d’un laboratori propi, establert aquest any El 1992 presentà els resultats de les seves investigacions sobre l’ autofàgia en les quals, a partir d’estudis en llevats alterats, identificà l’existència d’aquest mecanisme de degradació mitjançant els vacúols, anàleg a la funció dels lisosomes en altres organismes, entre les quals…
Frances Hamilton Arnold

Frances Arnold
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Graduada en enginyeria mecànica i aeroespacial per la Universitat de Princeton 1979 i doctorada en enginyeria química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1985, després de completar cursos de postdoctorat, el 1986 s’incorporà al California Institute of Technology, on ha dut a terme la seva carrera acadèmica i científica Ha esdevingut una pionera en la branca de l’ enginyeria genètica coneguda amb el nom d’ evolució dirigida , consistent en la simulació dels processos de selecció natural a través de la manipulació de proteïnes, especialment les que formen els enzims Ha orientat les…
Joan Massagué i Solé

Joan Massagué
IRB Barcelona
Bioquímica
Oncòleg
Obtingué el doctorat en farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1978 Professor a la University of Massachusetts Medical School, de Worcester Massachusetts, del 1982 al 1989 Des d’aleshores és director del Cell Biology Program del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i professor de la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College, i des del 1990 és investigador al Howard Hughes Medical Institute de Nova York Director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona 2005, al desembre del 2013 fou nomenat director del Memorial Sloan-Kettering Center,…
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…