Resultats de la cerca

Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X

Pel fet que la seva molècula conté un grup hem porfirínic, actua en l’organisme com a substància emmagatzemadora d’oxigen, alhora que en facilita la difusió Presenta fortes semblances estructurals i funcionals amb l’hemoglobina Els treballs cristallogràfics mitjançant raigs X duts a terme per JCKendrew i els seus collaboradors han contribuït a determinar l’estructura tridimensional de la mioglobina del catxalot La mioglobina es troba en les fibres musculars de força vertebrats

El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat…

L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot…

La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X,…

Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…

Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta…

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…