Resultats de la cerca

Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes

Algunes flavoproteïnes contenen el 5´-fosfat de riboflavina FMN, però la majoria contenen el dinucleòtid de flavina-adenina FAD Entre les flavoproteïnes que oxiden directament els metabòlits n'hi ha algunes que —com la L-aminoàcid oxidasa dels teixits animals— poden transferir electrons directament a l’oxigen molecular unes altres, com les flavinadeshidrogenases , trobades als mitocondris, transfereixen electrons des dels metabòlits als citocroms o a un portador intermediari

Constitueixen un gran grup d’enzims, molts dels quals són implicats en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari Han estat dividides en dos grups principals les fosfomonoesterases i les fosfodiesterases , segons que actuïn, respectivament, sobre monoèsters o sobre dièsters de l’àcid fosfòric Dintre les fosfomonoesterases són importants les fosfatases alcalines , de pH òptim alcalí, trobades en molts teixits animals i a la llet, i les fosfatases àcides pH òptim àcid Entre les fosfodiesterases són importants les desoxiribonucleases , que hidrolitzen l' ADN Les…

L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot reaccionar…

Llicenciat en ciències químiques a València 1944 i en farmàcia a Madrid 1946, on també es doctorà i hi fou professor auxiliar El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia  experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research Es doctorà en bioquímica per la…